I ara, el Líban

Durant els darrers dotze mesos, la inestabilitat i les revoltes han sacsejat el món àrab. Tunísia, Egipte i Líbia han experimentat –amb diferents graus de fortuna– canvis de règim; la guerra civil i la repressió fan bullir Síria, el canvi, de moment incruent, guanya força al Iemen, Bahrain s'ha salvat de la revolta gràcies a la protecció d'Aràbia Saudita i al seu paper estratègic per als EUA. Ara podria ser que li arribés el torn al Líban, una de les cruïlles cabdals del Pròxim Orient.

El Líban va patir durant gairebé vint anys una cruenta guerra civil que no es va acabar fins que un pacte entre les comunitats ètniques i religioses va aconseguir l'establiment d'un govern civil i la retirada de l'exercit sirià, que va mantenir el país parcialment ocupat durant anys. La guerra civil libanesa va causar cent mil morts d'una població de menys de quatre milions d'habitants. Des de les eleccions del 2009, una fràgil coalició pro occidental es manté al poder, però la principal força política libanesa és l'organització palestina Hezbol·là, que es manté a l'oposició amb el suport de Síria i l'Iran.

La situació de guerra civil a Síria incrementa la fragilitat política del Líban i pot repercutir-hi en una ampliació del conflicte. Hi ha observadors que sostenen que la liquidació del règim sirià de Baixar Al-Assad fóra una manera de debilitar la influència iraniana al Líban, mentre que d'altres afirmen que el manteniment de la pau libanesa ofereix una oportunitat de pactar amb Al-Assad encara que això suposi renunciar al seu enderrocament. El fet és que mantenir la pau al Líban pot comportar la inestabilitat per al poble libanès o l'ajornament de la llibertat per al poble sirià. És una alternativa crua, que exemplifica la interconnexió dels conflictes al Pròxim Orient.