Cicle Tennessee Williams

Al Centre de Lectura de Reus s'està fent un cicle de cinema dedicat a aquest memorable dramaturg nord-americà (1911-1983). Són 6 pel·lícules ben escollides començant amb El tramvia anomenat desig. Al Williams dramaturg, al Teatre Bartrina d'aquest Centre de Lectura, el 1956, se li estrenà (de manera absoluta) la versió catalana de The Glass Menagerie, titulada en català Figuretes de vidre, segons el parer de molts, la millor obra de Williams. La traducció fou del doctor Vallespinosa, traductor estupend del teatre contemporani al català i que llavors era president de la secció de lletres del centre. L'autorització d'aquesta estrena va ser denegada per la censura Fraga Iribarne d'aquella època franquista. L'obra, no obstant això, es representà, sota la responsabilitat del president Aguadé, però, a porta tancada i barrada, amb les llotges, la platea i el primer pis plens de públic abonat. D'aquesta impressionant i bellíssima peça estrenada als EUA el 1945, se'n féu una pel·lícula interpretada, en els papers masculins, per Arthur Kennedy i un jove Kirk Douglas l'any 1950, pel·lícula que no agradà a Williams. “És la pitjor adaptació que s'ha fet d'una obra meva”, digué anys després. Però jo vull creure que la millor versió que s'ha produït d'una obra teatral de T.W. partí, també, de la seva millor peça. Fou en la filmació que dirigí Paul Newman, en aquest cas director, el 1987, amb gran respecte pel text, i protagonitzada per la gran actriu de teatre –esposa de Newman– Joanne Woaward. Es tracta d'un pel·lícula? Titulada, com volia l'autor, The Glass Menagerie, és autèntic teatre filmat, un moixó difícil d'apressar. En la peça i, excepcionalment, dins d'aquesta llarga pràctica, en cap moment es troba a faltar l'escenari. Gràcies als primers plans molt poc interromputs, veus els rostres dels intèrprets en plena acció facial com no els veuries mai des de la butaca. És una meravella literal d'execució i d'interpretació. Tinc la cinta de vídeo en original. Me la regalà l'inoblidable Jaume Juan Magriñà, actor, com jo mateix, el dia de l'estrena al Teatre Bartrina de Reus, el 7 de juny del 1956. D'anglès no en sé ni un borrall. Però entre la gran empremta del record i l'expressivitat dels artistes de la cinta, cada cop que la veig revisc el text de 4 personatges en –el que em sembla– la seva plenitud.