L'endemà del dissabte

El 29 de març –el dia de la vaga general– algú truca a la porta. Obro i al replà trobo un home d'uns vint-i-força anys, amb ulleres i barba i una carpeta a la mà. Sense identificar-se ni preguntar-me si m'interessa el que ven, es posa a vendre-m'ho mitjançant una tirallonga d'explicacions escopides a ritme de subfusell Uzi. Trigo una mica a comprendre que vol que jo deixi de ser client de Gas Natural Fenosa i que comenci a ser client d'Endesa. Un cop aclarit això, em canta xifra rere xifra per demostrar que aquest canvi em seria econòmicament avantatjós, al·legant –i això sí que no ho acabo d'entendre– que Endesa és més barata perquè és catalana i Fenosa més cara perquè facturen des de Galícia. En acabat, em pregunta si vull canviar de subministrador elèctric ara mateix. Li dic que preferiria que m'enviés la informació pertinent via correu electrònic. Em respon, com si sentís ploure, que tornarà demà a la mateixa hora. Com que no vull més visites personals d'aquest tipus, li dic que no cal, ja que, de fet, no vull canviar de companyia. De cop, visiblement enfadat, m'etziba a crits: “Tu mateix, si vols pagar més diners, és problema teu!”

Com que pateixo d'un esprit d'escalier crònic (és a dir, mai no reacciono en el moment que cal fer-ho) tanco la porta en silenci però poc després se m'ocorre enviar una piulada sobre aquesta experiència no del tot agradable. Tot seguit m'arriba, d'arreu del país, una desena llarga d'històries tuitejades sobre clients entabanats i comportaments molt agressius per part de venedors ambulants d'Endesa i d'altres empreses semblants; un fins i tot va insultar una clienta en potència tot escrivint grafits a la paret i a la bústia.

Com és que en una època en què gairebé tothom té diverses combinacions de Twitter i Facebook i email i Whatsapp i Tumblr i vés a saber què més (i en què la mateixa venda per telèfon s'ha tornat arcaica) encara hi ha venedors físics que van de porta en porta? Ha de ser, a més, una feina dura, ja que –justament perquè són crònicament anacrònics–no deuen captar gaires clients nous; d'aquí, suposo, la seva agressivitat sovint simiesca. Ara bé, si les seves condicions laborals no són com cal, sempre poden fer vaga. I no només durant un dia. Ben mirat, la podrien fer tot l'any. I l'any que ve, i l'altre...