Regateig atòmic

Qualsevol viatger amb aficions exòtiques que hagi provat de comprar una catifa persa en un basar oriental podrà fer-se una idea de l'atmosfera que envolta les negociacions iniciades la setmana passada a Istanbul entre l'Iran i les grans potències mundials (els EUA, el Regne Unit, França, Rússia, la Xina i Alemanya) sobre el programa nuclear iranià.

L'intercanvi d'exageracions, catxes i regateig que caracteritza la transacció per la compra d'una catifa persa defineix acuradament aquestes converses, on cap de les parts implicades no té un gran interès a adreçar el nucli de la qüestió (la construcció d'armes nuclears per part iraniana), sinó més aviat a guanyar temps abans d'abandonar la diplomàcia i entrar en conflicte.

A diferència de la descripció que en fa una part de la propaganda occidental, l'Iran no és un monstre atàvic, totalitari i agressiu entestat a dotar-se d'armes amb les quals desfermar una agressió contra Israel. Més aviat és una societat dominada per una minoria autoritària i radical força dividida amb un sector que vol adquirir l'estatus de potència atòmica per intimidar els seus veïns i ser una gran potència a la seva regió.

Gairebé tots els interlocutors de l'Iran a les negociacions iniciades a Istanbul (que continuaran el 23 de maig a Bagdad) volen impedir que el règim de Teheran esdevingui una potència nuclear per preservar l'statu quo internacional. El regateig atòmic es perllongarà com a mínim fins a la tardor, després de les eleccions presidencials nord-americanes. Si aleshores el diàleg ha fracassat, no es pot descartar que alguna de les parts decideixi que ha arribat el moment de fer una prova de força. Si això passa, ja no serà el moment de regatejar per la compra d'una catifa, sinó més aviat de calar-li foc al basar.