Sant Jordi clandestí
Durant la dictadura (1939-1975), la data del 23 d'abril es va aprofitar per reivindicar els drets nacionals de Catalunya. Van ser molts els comunicats i els manifestos publicats i repartits clandestinament per Sant Jordi. El paper més antic que coneixem és el d'uns escrits i uns dibuixos impresos a la presó Model de Barcelona l'any 1941. El text principal duia per títol Averany i començava amb el vers “Sant Jordi, cavaller d'espina en Rosa”. Entre els anys 1939 i 1942, la població reclusa a la Model va superar les 15.000 persones, majoritàriament presoners polítics i de guerra, que s'ocupaven de fer funcionar la presó (excepte la guàrdia exterior i el control exercit per un nombre reduït de funcionaris).
L'any 1950, per Sant Jordi es van repartir a Barcelona uns fulls de mà que acabaven amb el text següent: “Si avui per avui ens trobem subjectats, demà serem lliures. Ningú no és capaç de sostenir una durada de l'estat actual de trasbals en tots els ordres. No pot continuar. Restem-ne segurs”. Malgrat aquells bons desitjos, la dictadura franquista encara va durar molts anys. I el 1951 es va repartir un altre full volant encapçalat amb el crit dels almogàvers: “Sant Jordi!, desperta ferro!”. Però la confiança en un futur millor s'apaivagà durant la dècada dels cinquanta, i les accions clandestines no es van reprendre fins als seixanta.
L'any 1963 es va difondre un full en el qual s'explicava breument una campanya per la llibertat de la llengua i la cultura catalanes, que recomanava a la gent, entre altres consignes, “parlar i escriure sempre en català, ensenyar els fills a escriure en català i anunciar en català a la premsa”. L'any 1965, un altre full, editat pel Front Nacional de Catalunya, parlava del significat de la diada de Sant Jordi en els seus aspectes cívic, cultural, de llibertat i de justícia. El 1966 arribà un comunicat del Consell Nacional Català de Londres, que proposava fer convergir la diada de Sant Jordi amb les dates de la proclamació de la República Catalana
(14 d'abril) i el Primer de Maig.
El 23 d'abril del 1971, a dos quarts de nou del matí, centenars de banderetes catalanes amb el lema Independència ompliren la plaça Sant Jaume de Barcelona. Per a l'acció, s'utilitzà un artefacte semblant als que, a les revetlles, llancen confeti i petits regles per a la mainada. El 1972, aparegué un manifest amb el lema Contra l'opressió de Catalunya. I, el 1975, el 23 d'abril, el manifest va lligar la diada de Sant Jordi amb la campanya Volem ajuntaments catalans i democràtics.
