Permeabilitat

Com podem valorar el grau de permeabilitat d'una societat? I no parlem de la capa superficial, d'aquells comentaris que fem per quedar bé, políticament correctes, o que es formulen per no quedar fora de lloc, tot i que no casen amb les nostres actuacions diàries. Parlem d'aquell quadre de valors, de creences que tenim arrelades, profundament encaixades. Aquesta reflexió parteix d'una comprovació fàcil de fer: les converses són cada vegada menys un sinònim de comunicació i cada cop més un intent de transmissió sense acceptar el retorn. De fet, si les paraules i les idees per una estona tinguessin forma de pilotes de goma de colors, miraríem al nostre voltant i les veuríem rebotant dintre de les parets de les cases, dels llocs de treball, dels cotxes, del tren. I contemplaríem com després de botar i rebotar, tipes que ningú els vulgui fer cas, que ningú faci un pas per copsar-les, acaben sense força, a terra, abandonades, com una llavor que no podrà florir mai perquè no troba terra fèrtil per estendre's. Quants crits d'ajuda han ofegat aquesta visió refractària cap al que ens somou de veritat? Quants projectes s'han enterrat abans de néixer per la incapacitat de valorar el que ens ve de fora o senzillament perquè és diferent del que coneixem? Quants tòpics arribem a mantenir, i no només això, sinó a fer-los créixer encara amb més força, pel sol fet de no voler desmarcar-nos de la majoria, per la por de passar de ser qui fa la burla a qui n'és objecte? Les grans transformacions no es fan coneixent els grans marcs teòrics, ni d'avui per demà. Es fan amb esforç, amb implicació, amb la pràctica del dia a dia, mantenint els nostres principis però posant-nos en el lloc de l'altre i escoltant. Així tindrem bones eines per remuntar quan, de cop i volta, el sistema de tobogans pel qual transcorre la nostra existència ens deixa en el punt més baix i sense embranzida.