Estatut mort en combat
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya està desapareixent de les nostres vides a marxes forçades. No podem dir que l'Estatut és mort políticament, perquè continua vigent en el repertori legal, però sí que és mort jurídicament i, sobretot, simbòlicament.
Jurídicament, l'Estatut és mort perquè, per sobre del seu articulat (ja no diguem per sobre del seu preàmbul, sense validesa jurídica), s'imposen sistemàticament les sentències dels tribunals de justícia. En aquest sentit, si és cert que els tribunals de justícia tenen a veure amb la resolució de conflictes, els pronunciaments interminables de la justícia espanyola en matèries regulades estatutàriament han convertit l'Estatut en una font de conflictes, més que en una eina de regulació pacífica de la voluntat del poble expressada democràticament.
En l'àmbit simbòlic, l'Estatut ha perdut aquells components èpic i mític que en altres èpoques el suportaven. El 32, Macià es va treure de sota el barret l'Estatut com a succedani de l'Estat català i el va saber vendre com un pas endavant nacional. El 38, amb la derogació, Franco va convertir l'Estatut en símbol del martirologi. Tarradellas i l'Assemblea de Catalunya durant la clandestinitat van fer de l'Estatut el símbol de la recuperació. El 79 i a partir del 80, Pujol i la resta de forces parlamentàries van lloar els mèrits de l'Estatut com a eina de construcció de l'autogovern (si bé van amagar durant dècades a l'opinió pública que la Constitució espanyola era el mur de contenció impenetrable). L'any 2006 i següents, la unitat escènica liderada per Maragall en la maniobra de reforma no va poder ocultar que l'Estatut estava fent els últims cops d'efecte enmig de l'agonia. Avui, ni tan sols és possible trobar una edició impresa o en paper de la versió actualitzada de l'Estatut.
L'enquesta del CEO, segons la qual un 51% dels catalans votaria “sí” en un referèndum per la independència, evidencia que l'Estatut ha deixat de formar part significativament de l'imaginari col·lectiu dels catalans en el present i, probablement, en deixarà de formar part del tot en els pròxims anys. No podem dir encara que l'Estatut és mort, però sí que l'Estatut té a veure amb el segle XX, no amb el XXI.
Actualment, que la política es fa a base de sentències i no a base de lleis; i que el benestar de cada país té més a veure amb l'àmbit econòmic al qual pertany que amb els valors de la societat que el forma, la fórmula de l'Estatut no ens serveix perquè ens ha creat frustració. En el combat per la dignitat jurídica i econòmica hi haurem perdut l'Estatut. Mort en combat, descansi en pau.
