Tardor a dieta

¿Sabeu en què consisteix la “dieta vietcong”? Es tracta d'un bol o un platet d'arròs bullit amb un mínim fragment de carn, pollastre o peix (que pot ser de llauna), i es diu així en homenatge als guerrillers vietnamites que la menjaven durant el conflicte d'Indoxina als anys 60 i 70 del segle passat en què van derrotar, successivament, els exèrcits francès i nord-americà. Aquesta dieta, a la qual ningú li podrà negar l'eficiència bèl·lica, consta de dues racions diàries, i en cas necessari es pot prescindir del contingut de carn o de peix. Tal com va la crisi, la “dieta vietcong” promet ser el gran èxit culinari d'aquesta tardor. No és apta per a sibarites, però conec un parell de persones –fins i tot algun antic apassionat del caviar i els vins de Borgonya– que la practiquen des de fa setmanes. El seu valor nutritiu és considerable, contribueix al control de pes i té l'immens avantatge de ser compatible amb una situació d'atur o amb la percepció –retallada– d'un subsidi de l'antic estat de benestar.

No s'acaben aquí els avantatges. La “dieta vietcong” es pot fer compatible amb el pagament d'una hipoteca i en els casos més afortunats fa possible la creació d'un petit excedent, mínim però no negligible, que permeti contribuir al rescat de la banca, al manteniment de l'estat o a preservar els salaris dels executius de les entitats financeres que necessiten ser rescatades.

Com ens ensenya la crisi i ens recorden a les tertúlies dels noticiaris d'actualitat, no hi ha res que sigui per sempre, i la joia dura poc a casa dels pobres. La puixança de la “dieta vietcong” durarà fins que l'arròs bullit sigui declarat un article de luxe, se'n retallin les subvencions a la producció o quedi afectat per una pujada de l'IVA que entrarà en vigor després que el govern desmenteixi que estigui a punt d'apujar cap impost.