Despulles sirianes

Mentre Baixar al-Assad continua aferrant-se al poder al preu de milers de víctimes, ja ha començat la picabaralla internacional per les despulles del seu règim. Entre els qui volen repartir-se la pell de l'autocràcia siriana inclús abans que aquesta estigui morta hi ha els veïns de Síria al Pròxim Orient, alguns estats que es miren la crisi a distància, els adversaris del règim sirià i fins i tot alguns dels seus valedors.

Entre els presumptes hereus de les restes del règim d'Al-Assad hi ha Egipte i l'Iran, els dos estats que aspiren a ser potències regionals al Pròxim Orient. A més, Egipte vol mantenir les seves vinculacions amb Occident i la seva fràgil pau amb Israel. Els iranians, com a pàries de la comunitat internacional i enemics acèrrims d'Israel, volen heretar la influència siriana per prosseguir la seva agenda de confrontació.

En un segon nivell dels pescadors en les aigües tèrboles de la guerra civil siriana hi ha Turquia i l'Aràbia Saudita, que cerquen estendre el seu poder i substituir els sirians com a protectors del Líban, un punt cabdal en la picabaralla per les restes del règim sirià.

Per la seva banda, els aliats occidentals (França, el Regne Unit i els Estats Units) dubten entre promoure la intervenció a Síria o esperar que l'autocràcia d'Al-Assad arribi al seu amarg final, amb el risc de fragmentació interna i conflicte generalitzat a tot el Pròxim Orient que això podria comportar. Rússia, encara aliada del règim sirià, es resisteix a perdre-hi el control, i Israel, de moment, s'acontenta a mantenir la seva ocupació dels turons del Golan, a 50 quilòmetres de Damasc, que va conquerir el 1967.

Com era previsible, Síria és l'escenari d'una complexa partida d'escacs. El repartiment de les seves despulles resta una qüestió oberta.