Treballar és lluitar

Hi ha ocasions en què les persones coincideixen en el temps amb unes decisions separades, però semblants. Ara mateix, per exemple, en qüestió de pocs dies de diferència s'hauran inaugurat la terminal Best, de la Hutchison Whampoa, que, de fet, és un centre logístic, al port de Barcelona, i també el centre logístic de Schneider Electric a Sant Boi. Per cert, és una gran injustícia que un centre logístic actiu a escala internacional no estigui eximit del pagament de peatges i, per a més inri, dels impostos de recàrrec. Mentrestant, a la resta de l'Estat tots el vehicles circulen gratuïtament, en un exemple flagrant del tracte discriminatori i desigual del qual Catalunya és víctima de manera sistemàtica i segurament inconstitucional, a part d'haver aplicat peatges “a l'ombra” i revisions de tarifes abusives o allargaments de les concessions draconianes i lleonines. Doncs bé, malgrat tot això, hi ha empreses que aposten pel nostre país i, en aquests moments de crisi, són tan poques, que les hauríem d'ajudar en lloc de perseguir i maltractar les radicades en un territori concret com es fa ara. Així doncs, que no pateixi la vicepresidenta Soraya, que si no ve més inversió estrangera no serà per culpa de Catalunya, sinó d'un poder central que, a més, ens ha desacreditat.

Avui m'agradaria, però, referir-me a la inauguració de la terminal situada al port de Barcelona. Va ser un acte una mica sui generis. Per exemple, la ministra que té, a part d'una incontenible inclinació al lluïment personal, sembla que sent unes veus que, com les que sentia la “pucelle d'Orléans”, que li diuen que si fa AVE a Galícia com una Joana d'Arc, posarà en safata al cap del govern una victòria electoral a la seva Pontevedra natal. És doncs, amb aquest esperit de campanya electoral, que la ministra va reclamar la precedència als seients, comitives i oportunitats de fotos. Potser ningú no li havia explicat que, en allò que s'inaugurava, òbviament, tractant-se de Catalunya, ni el seu ministeri ni cap altre hi havia invertit un sol euro. Inassequible, però, al desànim, com les Velles Falanges de Galícia, va aconseguir situar-se al costat del rei, que visitava una obra de finançament exclusivament privat i, a més, estranger.

La pràctica de reivindicar la preferència en un acte inaugural la vaig haver de patir jo quan, essent conseller del govern, a l'aeroport, el ministre designat es va treure de la butxaca un escrit del cap de protocol de l'Estat que deia que el portador hi assistia en representació i per delegació del president del govern. La meva resposta va ser que qui no ha estat invitat no pot fer-se representar. I, al capdavall, no hi hagué acte inaugural i entre tots vàrem tallar una cinta. I prou. I gràcies! Amb tot, la cosa important és que el govern central no ha ajudat mai i no ha fet cap inversió al nostre port. Això sí, l'ens Puertos del Estado, de Madrid, s'enduu una part del beneficis per a ajudar els altres a equipar-se millor i fer-nos la competència pagats, en part, amb els nostres diners. Queda per explicar, però, que la instal·lació inaugurada és un equipament transcendental i susceptible de generar efectes molt beneficiosos a escala no solament local, sinó amb repercussions positives de caràcter gairebé geoestratègic per a la Mediterrània i el sud d'Europa. Estem parlant, doncs, d'un mar que, al revés d'un Atlàntic debilitat, mostra taxes de dinamisme molt importants.

D'entrada, cal tenir present que és fonamentalment una terminal de contenidors. Poc es podia imaginar el bon amic Carles Domingo, quan des de Tráficos Portuarios SA va començar a moure els primers contenidors, que mentre a la zona del carrer Ample prenien cafè havent llegit El Vigía, homes com ell estaven sembrant pel futur. En Domingo és ara el conseller delegat de les terminals de creuers que fan Barcelona líder de la Mediterrània amb 2,6 milions de passatgers a l'any. La inversió de la Hutchison serà de 500 milions d'euros i els directius xinesos només demanen connectar el port a les carreteres i a la xarxa ferroviària europea, d'ample europeu. Les instal·lacions tenen capacitat per als vaixells més grans que hi ha. El model d'operacions és semiautomàtic, amb zones manuals i d'altres de robotitzades. Hi haurà ben aviat trens tres cops a la setmana. L'empresa només espera que el govern central decideixi de posar en marxa tot el que ha promès i que representa una misèria comparat amb el deliri dels AVE sense passatgers i les autovies gratuïtes sense trànsit. En aquest país de bojos, la ministra obligada a facilitar les coses ha tingut, en canvi, la brillant idea que Barcelona sigui l'única a pagar un peatge per cada contenidor que passi pel port.

En el fons del debat hi ha la kafkiana idea que, a còpia d'ordeno i mano, es pot anar tossudament contra realitats inamovibles. Per exemple, contra el corredor de la Mediterrània, hereu de la Via Augusta, i via natural corroborada per l'informe del Banc Mundial previ als plans de desenvolupament de l'any 1959. En efecte, no sé per quina raó extraeconòmica o per quin motiu que se m'escapa, el govern central diu no a cinc autonomies de signe diferent que reclamen la via mediterrània i els grans partits diuen que la prioritat és el passadís central, potser via Canfranc, i per un túnel caríssim i rebutjat per Europa.

Tanmateix, a l'hora de la veritat, quan la Ford diu que, sense la via no ampliarà la producció d'Almussafes; i la BASF, diu el mateix per Tarragona; els ideòlegs centralistes comencen a tocar de peus a terra.

Curiosament, al revés dels casinos, en aquest cas ningú no ha explicat qui són aquests amics de la Hutchison. Doncs bé, el conglomerat està sota el control del bilionari Li Ka Shing, propietari de les terminals de Hong Kong i del delta del Riu de les Perles. Per a augmentar el negoci estan a punt de sortir a cotitzar a la borsa a Singapur, on esperen obtenir 6.000 milions de dòlars. L'objectiu és moure el 60% dels contenidors de Hong Kong, tercer port del món en contenidors, i acaparar el 47% del port de Shenzhen (a la Xina continental i quart port del món). Si prospera, la sortida a borsa a Singapur serà la més gran que s'hagi fet fins ara a la ciutat estat. Són molt bons a l'hora de monetitzar els actius amb bones valoracions. A aquests sí que se'ls pot dir: benvinguts! I, per favor, que la ministra no intervingui, ni s'inventi peatges amb l'excusa d'unes petites obres de 60 milions que, com sempre, porten un enorme retard i són extraportuàries. Amén!

PS: Protagonistes de l'obra: persona com cal, el ministre Joaquín Garrigues, que va respectar l'autonomia portuària. I els dolents són els alts funcionaris Llorca i Palao, autors del brindis infame quan a Catalunya li van negar el traspàs dels aeroports.