Teatro Nacional de Cataluña

Alguns treballadors del TNC creuen que l'espanyol és l'idioma ideal per protestar contra les retallades. Els pencaires de la casa han rebut una severa amenaça de la Generalitat: acomiadar part del personal a causa del tancament de la Sala Tallers (a saber, aquell simpàtic atelier del teatre català que Josep Maria Flotats va tenir la genial pensada d'inaugurar amb una obra ianqui el 1996). La protesta em sembla oportuna, perquè mostra la plena integració dels treballadors en la política cultural del país: només volen parlar català... si els ho paguen. Aquests membres escollits de la plantilla accepten així que la llengua laboral del país sigui l'espanyol, mentre allò que els cursis anomenen llengua pròpia –no fotem– es cobri com a extra! A partir d'ara, ja ho sabeu, pagarem el català a part. I, si no tenim pasta, farem allò considerat normal: parlar en espanyol.

Però el més sideral del cas és veure les autoritats culturals del país afanyant-se a reivindicar la llengua com el nostre bé més preuat o, en paraules del conseller Mascarell, “l'objecte de lluita de molta gent”. Correcte, Ferran, hi ha molta gent que hi ha deixat la pell per salvar-nos els mots: però no és el cas del TNC, una infraestructura que s'ha demostrat incapaç d'oferir a la població una panoràmica digna del patrimoni teatral català. Ha lluitat el TNC per difondre la tasca per la llengua del geni Sagarra, ignorant supinament els 50 anys de la seva mort? Quines produccions en català exporta el teatre al món? No sobta ningú que es vengui Agost com el major èxit del teatre públic de la temporada 2012/2013? Cal mantenir un teatre que els ciutadans sufraguem en un 70%, comparat amb el 34% del National londinenc, i que sense el caler de tots s'enfonsaria? Aquesta cultura de la subvenció, aliena a tot incentiu, és el que ha produït les criaturetes que s'indignen i pretenen provocar-nos parlant espanyol al TNC. Sou vosaltres, agents culturals, els que heu creat el monstre d'una cultura que canvia de jaqueta. No us feu els sorpresos, doncs, quan les telefonistes us donin la benvinguda al Teatro Nacional de Cataluña.