Remeis europeus

Hi ha poques coses menys propícies per a l'anàlisi o les prediccions que l'àmbit on es troben la política i l'economia. I tanmateix aquest àmbit és cabdal en la crisi que pateix Europa. Què és més necessari perquè els estats europeus surtin de la crisi: els estímuls o les retallades? Tot indica que el continent es troba dividit entre els qui demanen més solidaritat i els qui es neguen a oferir-ne, dubten o temen.

En general, els països del sud n'estan farts, d'austeritat, i demanen més estímuls al creixement. França ho fa per interès i perquè veu els efectes positius de la política d'estímuls als EUA; Itàlia i Espanya ho fan per pura necessitat i per la urgència de la crisi que pateixen, i Grècia perquè és un cas gairebé perdut i depèn de la col·laboració continental per sobreviure. En canvi, Alemanya encara sent el pes de les 900 tones de bitllets que va haver d'imprimir el 1990 per poder empassar-se la seva meitat comunista; el Regne Unit s'amaga darrere la cortina del seu euroescepticisme, i els països nòrdics temen que la seva solidaritat amb el sud tingui efectes de contagi de la crisi.

No sembla haver-hi miracles possibles. L'època dels miracles econòmics va passar fa molt de temps. A més, Europa és presonera de la seva moneda única, que limita la capacitat de maniobra dels estats. La solidaritat continental implica grans despeses, i ningú no es vol veure abocat a una inflació potencialment desastrosa. Europa, doncs, es belluga entre la necessitat i la insolidaritat. És una mala recepta per a un continent que es voldria unit. Però si la unitat de destí europea és quelcom més que una paraula buida o una quimera d'idealistes, serà necessari trobar alguna mena de compromís perquè els europeus que més tenen trobin algun remei per ajudar els europeus que es veuen més escanyats per la crisi.