Vi

La iniciativa escenificada divendres per donar suport als vins de l'Empordà és extraordinària, però alhora (com ja assenyalava Salvador Garcia-Arbós dissabte) obliga a preguntar-se com és que fins ara no s'ha fet una cosa tan natural com és ara consumir i promoure el consum de vins de la terra. Aquest cop, la culpa –que sempre és fàcil donar-la a les administracions–, no és pas només dels nostres representants polítics, sinó de tothom en general. Encara es troben restaurants als nostres municipis amb cartes de vins sense marques empordaneses. Quan hi són, en molts casos, estan avall a la llista, darrere de les denominacions considerades millors i que, en general, tampoc no són catalanes. Només cal fer un volt per les principals regions vitivinícoles europees per veure que els seus restaurants ni es plantegen no donar un lloc preferent als vins de la terra. No es tracta d'incórrer en el xovinisme, ni de proscriure els Rioja, Somontano o Bordeus, però el gros del nostre consum hauria de ser de vins del país. Perquè, en definitiva, en una economia interconnectada, si aquests van bé, nosaltres, també. I perquè, coi –i com més va, més–, també són bons!