La cultura és una ganga

La cultura catalana és tot un prodigi econòmic que caldria estudiar amb frenesí a les escoles de negocis. Admirem, per exemple, la tasca pública d'aquest tinglado anomenat Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Durant lustres, la ILC ha repartit subvencions a entitats d'interès cultural i projectes literaris: res d'estrany, si no fos que la gestió d'aquest caler públic la dirigia una comissió monopolitzada per membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Per tant, els escriptors que rebien subvencions públiques (estem parlant d'ajudes no inferiors a 4.000 euros) eren els mateixos que les atorgaven: allò que a casa, de tota la vida, n'hem dit robar. Fins i tot en temps de crisi, els pispes no passen gana: segons informa la memòria del 2012 de l'AELC en el seu balanç, la institució té un passiu de 656.738,34 euros (una entitat, dit sigui de passada, que s'allotja a l'Ateneu Barcelonès pagant-hi un lloguer molt inferior al del preu de mercat). Paral·lelament, alguns dels aspectes d'aquestes subvencions són prou ressenyables: els seus autors podien rebre-les sense acabar publicant el volum cobrat i podien renovar-les sense límit. D'aquesta faisó, la ILC (i tots nosaltres!) ha regalat ajudes de milers d'euros per publicar uns originals que, en un 70%, mai no han acabat veient la llum. El més curiós del cas és que, si bé tothom s'escandalitzaria en el supòsit que Agbar o Iberia repartissin les subvencions que aquestes empreses reben, el nostre periodisme cultural calla per sistema davant d'aquesta enèsima presa de pèl: les quantitats furtades poden ser petites, però la moral no és qüestió de zeros. Cal que la gent sàpiga que hi ha escriptors del país que han pogut publicar només perquè els ho sufragava la mamella pública. Quan es parli de la manca de projecció de les nostres lletres al món cal que s'esmenti que hi ha llibres fets amb diners malversats que no tindran mai ni un sol lector. De doblers no n'han faltat: el que ha sobrat és cara dura i gestió mafiosa. No sé si la cultura catalana és un luxe: però per a algunes sectes ha estat una autèntica ganga.