Ai, els germans Roca…!

[…] Y este premio es muy importante para toda la cocina española. Demuestra que seguimos atrayendo las miradas de los gourmets de todo el mundo y refuerza la imagen del compromiso español con la vanguardia, que la creatividad está vigente, muy viva. La gastronomía española necesitaba un empuje como este para reivindicarse frente al mundo […]” Això declarava el millor cuiner del món a un diari de clara tradició jacobina... A veure: el meu aparell digestiu (tan atrotinat de sempre) m' ha condicionat el paladar, però no voldria que el paladar em condicionés ni el cervell ni l'ànima. Per bé que no pugui valorar-ho (i si ho fes, la meva opinió no valdria un clau) em fa molt content que els germans Roca hagin obtingut el premi. Ho celebro perquè em semblen unes persones discretíssimes; perquè són de Girona; perquè vénen d'una família menestral; perquè modestament (molt modestament i per antigues raons laborals) em puc considerar saludat i una engruna conegut d'en Joan Roca, i, és clar, perquè amb aquesta distinció poden donar a conèixer la nostra nació al món. Per això m'angunieja tant que, entrevistat per un diari que no deixa res per verd quan es tracta d'atacar els catalans (i ell ho sap), deixi anar tres vegades l'adjectiu español en un paràgraf i que no faci ni una trista referència a la seva catalanitat i a la de la cultura culinària que ha mamat des de petit. Passa el mateix amb els motociclistes triomfadors a qui encolomen una bandera espanyola. I amb alguna prima donna. I amb aquell altre cuiner català exmillor-del-món que penja un gran toro d'Osborne com a reclam del seu establiment australià. Són catalans, se senten catalans, estimen el país, però ai... no féssim enfadar ningú, que mai se sap. No m'interpretin malament, sisplau. No estic pas dient que els nostres genis hagin d'anar per aquests mons de Déu imitant el digníssim discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, si no volen. N'hi hauria prou que quan intenten instrumentalitzar-los en públic, fessin seu el comentari del pare Bartomeu Xiberta, el prestigiós teòleg, filòsof i historiador de Santa Coloma de Farners: “Quan a Itàlia em demanen si sóc espanyol sempre els contesto el mateix: parlem-ne...”