LA COLUMNA
Classes de blasfèmia
Hi ha pocs conceptes tan relatius com el de blasfèmia. El que per als uns és blasfem, per a d'altres és només un exercici de llibertat d'opinió. Els integristes islàmics que es van revoltar a Dacca (Bangla Desh) demanant la pena de mort per als blasfems haurien de saber que hi ha moltes classes de blasfèmia, i no sempre contra un déu o una religió.
Blasfèmia és, per exemple, que un pertorbat segresti noies joves i les tingui presoneres durant anys, torturant-les i fent-les servir com a objectes sexuals, tal com va passar recentment a Cleveland (Ohio, EUA).
Blasfèmia són els setanta mil morts i un milió de refugiats que ha provocat en dos anys la dictadura siriana en el seu entestament a aferrar-se al poder, que la condueix cada cop més de pressa a un final sagnant i violent com els seus propis mètodes. La blasfèmia siriana no és contra cap déu, sinó contra la humanitat, i no mereix manifestacions ni aldarulls, sinó només la indiferència i la inacció de la comunitat internacional.
I blasfèmia –no només contra la humanitat, sinó contra la dignitat de les persones– és l'existència de fàbriques com la que es va cremar fa quinze dies a la mateixa ciutat de Dacca, on van morir més de quatre-centes persones i on treballaven alguns milers en condicions de semiesclavatge per un sou de 35 euros al mes, que és el que costa a Occident un sol vestit dels que allí es fabricaven. I no és cap consol saber que fins fa poc més d'un segle les mateixes condicions laborals imperaven a llocs menys exòtics i més propers que Dacca, llocs situats al país que a alguns abelleix anomenar “casa nostra”, com si fos casa seva o –per dir-ho amb els versos d'una fantàstica cançó– com si hi hagués cases d'algú.