El gihad i el temps

Alguns observadors han volgut veure les darreres cendres de la fallida primavera àrab en els aldarulls que el cap de setmana passat van enfrontar les forces de seguretat tunisianes amb grups salafistes radicals contraris al govern de Tunis.

En realitat, aquells aldarulls no foren més que la darrera (i més propera) manifestació del gihad (guerra santa) que enfronta el sector més integrista de l'islam amb les societats democràtiques i laiques d'Occident. Els motius d'aquest conflicte cal cercar-los en l'hostilitat d'un sector apreciable de les societats islàmiques envers Occident i el retard social, polític i econòmic de la majoria de societats islàmiques.

Tot i que no és bo simplificar les complexes motivacions de la causa gihadista, tampoc no s'han de sobreestimar. Els integristes radicals creuen tenir al seu favor el temps i també la demografia europea, que creuen que conduirà en el futur a una mena de reislamització del vell continent que facilitarà el seu desitjat retorn a un passat llunyà d'hegemonia de l'islam.

El fantasma de la hipotètica islamització d'Europa, que profetitzen conjuntament tant els radicals islàmics com els grups d'extrema dreta xenòfoba europeus, no és més que una il·lusió pessimista. La hipotètica islamització europea no fóra una victòria de l'islam, sinó una desfeta dels valors occidentals i la democràcia.

Com ja han assenyalat repetidament moltes veus autoritzades, l'amenaça gihadista global no es pot combatre només amb les armes o la repressió, sinó amb més solidesa democràtica, més llibertat i més pluralisme. I, naturalment, amb temps i paciència, que són valors en què les democràcies han de prevaler sobre qualsevol mena de radicalisme.