Dilemes iranians

Avui se celebren les eleccions presidencials a l'Iran. 50 milions de ciutadans escolliran el setè president de la república islàmica des de la revolució del 1979. Si cap dels candidats no obté el 50% dels vots en els comicis d'avui, està prevista la celebració d'una segona volta el 21 de juny. Tot i que el sufragi és universal, el poder de decisió resta en mans del líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, i del Consell de Guardians (compost per sis teòlegs i sis juristes), que van aprovar els candidats i han de designar el guanyador.

En les eleccions del 2009, l'actual president, Mahmud Ahmadinejad, va guanyar amb un 63% dels vots enmig d'un escàndol internacional per irregularitats i amb protestes populars. El perdedor, el reformista Mir Hussein Musavi, està des d'aleshores en arrest domiciliari. Després de dos mandats, Ahmadinejad ja no es pot tornar a presentar, però les normes electorals fan que el nou president difícilment pugui ser ningú més que un conservador. Els reformistes, com ara l'expresident Ali Akbar Haixemi Rafsandjani, han estat proscrits.

Entre els aspirants a presidir l'Iran fins al 2017 hi ha algun reformista discret, com ara l'exvicepresident Reza Aref o l'expert en seguretat Hassan Rouhani, però també hi ha conservadors de línia dura, com per exemple Said Jalili, negociador del programa nuclear iranià, o l'exministre d'Afers Estrangers Ali Akbar Velaiati.

Sigui qui sigui el guanyador, el president iranià s'enfrontarà a múltiples reptes i dilemes, com ara arribar a una entesa amb Occident i superar les sancions que ofeguen l'economia, o bé interrompre o continuar l'esforç nuclear. Si tria aquesta darrera opció, l'Iran haurà de córrer el risc d'un atac preventiu d'Israel, que ja ha anunciat la seva oposició a l'aparició d'un Iran dotat d'armes atòmiques.