Xarxes punxades

El darrer llibre de Julian Assange, Cypherpunks:Freedom and the future of Internet (Cypherpunks: la llibertat i el futur d'internet) ha passat desapercebut malgrat la seva candent actualitat. El fundador de Wikileaks –refugiat des de l'agost del 2012 a l'ambaixada de l'Equador a Londres– llança un crit d'alerta sobre l'augment de la vigilància dels governs sobre les xarxes electròniques i afirma que aquest control del ciberespai condueix el món a un totalitarisme que amenaça la llibertat i la privacitat de les persones.

L'advertència coincideix amb la revelació que els serveis d'espionatge dels EUA intercepten les comunicacions de milions de persones a la recerca de sospitosos de terrorisme. Aquesta vigilància té la col·laboració de les grans multinacionals electròniques. Tot i que, en principi, no s'intercepta el contingut de les comunicacions, totes les dades queden enregistrades i es dediquen enormes recursos a crear una base de dades que permeti guardar tot el tràfic electrònic durant molts anys. Els EUA encapçalen el fenomen, però aquest té caràcter global. La vigilància de les xarxes electròniques és habitual a gairebé tot arreu, des de la Xina fins a França o el Regne Unit.

Assange suggereix que l'encriptació de les comunicacions és l'única defensa contra la intromissió dels espies, i encara diu que aquest només és un remei provisional, perquè els governs treballen en tecnologies que permetin desxifrar qualsevol missatge. El més curiós de tot és que la majoria dels ciutadans, segons les enquestes, s'estima més renunciar a la seva privacitat en nom de la seguretat. El que ningú diu és que hi ha un límit entre la detecció d'amenaces terroristes i un control de les comunicacions que pot deixar de ser vigilància per esdevenir tirania. Sembla que aquest és el món que ens espera.