Mig segle de misteri

Avui fa cinquanta anys de l'assassinat del president Kennedy a Dallas. Una fita mítica de la història nord-americana que resta envoltada de misteris i enigmes. Posats a no saber, no se sap ni tan sols quin ni quants van ser els assassins. Va ser l'acte solitari d'un sol tirador, o es tractava d'un escamot ben coordinat i ensinistrat? Era un magnicidi individual o més aviat una conxorxa on confluïen interessos polítics, econòmics o del crim organitzat? Ho sabien i hi estaven implicades les autoritats nord-americanes, incloent-hi el successor de Kennedy, Lyndon Johnson, i els serveis d'intel·ligència?

De moment, aquestes incògnites resten sense resposta i no hi ha proves per confirmar cap teoria, malgrat el riu de lletra impresa que ha fluït a propòsit del fet, amb tota mena d'explicacions des de les més sòbries fins a teories conspiranoiques que voregen la parapsicologia. Mig segle després, és possible que no sapiguem mai la veritat del que realment va passar a Dallas aquell 22 de novembre del 1963. És possible demanar-se de quina manera el magnicidi va canviar la història dels EUA i del món. Si Kennedy hagués viscut, hauria succeït el drama de Vietnam, que va costar la vida a milions de persones? I l'escàndol Watergate, que va erosionar l'autoritat presidencial?

La figura de Kennedy ha adquirit una dimensió tan mítica, mediàtica i fotogènica que ha esborrat els trets més ombrívols de la seva personalitat, com ara el seu comportament compulsiu en l'àmbit privat o els interessos polítics de la seva nombrosa i poderosa família, també tocada per la tragèdia amb assassinats com el del seu germà Robert, que hauria pogut ser president en lloc de Richard Nixon. Potser haurà de passar un altre mig segle o més abans no se sàpiga la veritat del magnicidi de Dallas. Fins aleshores, el que és segur és que continuaran les preguntes que l'envolten.