Finançament de CDC: feina per al jutge

L'informe dels pèrits de l'Agència Tributària encarregat pel jutge Juli Solaz en relació amb el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través del Palau de la Música Catalana no aporta cap prova concloent però planteja prou indicis i obre un nombre suficient d'interrogants per haver causat un considerable rebombori en cercles polítics a l'espera que retorni l'activitat judicial un cop passat l'estiu. Artur Mas ha optat per fer una defensa aferrissada de l'honorabilitat del seu partit, escudant-se en la literalitat de les conclusions dels informes pericials i evitant tothora, de manera prudent, entrar en el joc dels indicis i les suposicions que també es plantegen en el mateix document.

La resta de partits, com era previsible, estan insistint en els punts més foscos i controvertits, que n'hi ha, del cas, i reclamen als convergents que posin en marxa una investigació interna que permeti desmentir l'existència d'un triangle delictiu format per Millet, la constructora Ferrovial i el partit o, si més no, alguns membres d'aquest partit. Aquest tipus de pressió política fonamentada més en el que podria ser que no pas en veritats contrastades encaixa perfectament en el marc dels jocs d'estira-i-arronsa a què tristament té acostumada l'opinió pública la classe política per intentar desgastar el rival.

Més enllà del soroll mediàtic, el que sí que cal demanar és una actuació judicial ràpida i concloent que ajudi a establir una explicació dels fets i, si escau, a processar els presumptes responsables de fets delictius. Ara mateix fa de mal dir a qui beneficiarà més l'allargament del procés judicial. Però si una cosa és segura en tot aquest assumpte és que la veritat en sortirà perjudicada. I en uns moments en què la consideració de la política i dels polítics no passa pel seu millor moment, cal anar més enllà dels dits acusatoris mediàtics, i cal anar-hi com més aviat millor.