La qualitat de la sanitat no és igual per a tothom

El sindicat Comissions Obreres ha denunciat aquesta setmana les flagrants desigualtats territorials en les llistes d'espera quirúrgiques, que poden superar els dos anys en funció del centre hospitalari que tingui assignat el pacient. En aquest sentit, els usuaris de la sanitat pública de l'àrea de Barcelona són els que han d'esperar més en cas d'operació o de prova diagnòstica. Un clar incompliment del compromís del Departament de Salut que l'espera no superi en cap cas els sis mesos. Certament, aquest compromís es compleix si es fa la mitjana del país, però analitzant la situació centre per centre s'evidencien les desigualtats en funció de cada territori. L'accés a la sanitat pública és igual per a tothom, i la qualitat també ho hauria de ser, independentment del lloc on visqui el pacient. La reducció del temps d'espera és l'assignatura pendent del departament que dirigeix Marina Geli, al qual no es pot negar l'esforç que ha fet per millorar el sistema de salut pública, dotant-lo de més i millors mitjans. Però la demanda creixent demostra que els esforços no han estat suficients o bé que els recursos no s'han distribuït de la manera més adequada. El primer pas és reconèixer aquest dèficit, per donar-hi una solució. Enviar els pacients a un hospital que no és el seu de referència o suggerir-los que canviïn de metge per ser operats més ràpidament no només no és una solució, sinó que atempta contra la llibertat d'elecció.