Millors carreteres, menys morts

Un cap de setmana especialment tràgic ha fet superar les 200 víctimes mortals per accidents de trànsit a Catalunya des de principi d'any. Una quantitat que encara està per sota de la registrada l'any passat, en què el mes de setembre ja s'havien produït 204 defuncions a les carreteres. Sempre és extremament delicat remenar xifres quan al darrere dels números freds hi ha vides humanes. Per poques morts que hi hagi, sempre seran massa. I quan aquests índexs de mortalitat es desprenen de l'accidentalitat a les carreteres, la cautela ha de ser majúscula. Ni es poden vendre com un triomf les dades de mortalitat quan comparativament són inferiors a les de l'any anterior, ni ens podem instal·lar en un discurs catastrofista. Els dos extrems són senzillament d'una frivolitat irresponsable.

És innegable l'avenç que ha fet el país en aquesta matèria. I aquest no és un mèrit exclusiu de l'administració i les autoritats que gestionen el trànsit, sinó que és un mèrit col·lectiu. Avui hi ha més sensibilitat a la carretera que ahir, i aquest és un aval innegable de les polítiques de persecució dels conductors delinqüents. Però amb l'enduriment de les penes contra els temeraris no n'hi ha prou per fer combatre a aquesta xacra. L'educació dels nous conductors és una factor clau que hauria d'anar acompanyat per una millora real de la xarxa viària. S'ha fet i es fa inversió per fer carreteres i per dotar de més seguretat moltes de les ja existents, però no n'hi ha prou.

Aquesta hauria de ser una prioritat real de qualsevol govern, perquè és un factor que s'ha demostrat que contribueix a reduir la inseguretat dels anomenats punts negres de la xarxa viària. Gairebé la meitat dels accidents es produeixen per una distracció, però si la via on es produeix està en bones condicions i el vehicle que té la incidència, també, el resultat pot acabar sent radicalment diferent: viure o morir.