Palestina s'avança a la història

Són molts els que creuen que ha arribat el moment que les Nacions Unides reconeguin el per ara inexistent estat de Palestina. Òbviament, el dret a l'autodeterminació de qualsevol poble és indiscutible, però cal preguntar-se si la fórmula que vol utilitzar Mahmud Abbas, la presentació de la sol·licitud al Consell de Seguretat de les Nacions Unides és la més adequada. Probablement, no; perquè aquest reconeixement exigeix una negociació prèvia amb Israel.

Durant moltes dècades, una part dels palestins han utilitzat la violència per defensar les seves posicions. Per això s'ha de valorar bé el fet que Abbas utilitzi els canals diplomàtics. El gran problema és que Abbas no controla tot el seu territori. Gaza és en mans del grup radical Hamas, partidaris explícits de la destrucció d'Israel i que tenen el patrocini de l'Iran, el país que pugna per convertir-se en la potència regional. Mentre Abbas no aturi Hamas i eviti el bombardeig continu amb míssils domèstics contra Israel des de Gaza, té poc a fer.

Tot fa pensar que l'escenificació d'Abbas davant les Nacions Unides no anirà més enllà, però sí que servirà perquè les posicions de tots els actors quedin clares. Els Estats Units, en particular, estan en una situació molt delicada. D'una banda, temen una reacció violenta dels àrabs davant d'un eventual vet, que seria rebut com una nova humiliació; i de l'altra, no volen perdre la influència a la regió. A pocs els va passar per alt que en les manifestacions de la primavera àrab no es cremaven banderes nord-americanes. Per això, les pressions sobre Abbas i Netanyahu perquè reobrin les negociacions s'intensifiquen.