El llarg calvari de Matas
L'Audiència de Palma ha condemnat l'expresident del govern balear Jaume Matas a sis anys de presó per un de la llarga llista de casos en què està imputat. De moment ha estat condemnat per haver beneficiar amb diners públics el periodista que li escrivia els discursos, Antonio Alemany, amb l'objectiu que també li fes una campanya per realçar la seva activitat política. Una actuació que, segons ha conclòs el tribunal, comporta sengles delictes de frau a l'administració, de falsedat en document oficial, de prevaricació en concurs, malversació i tràfic d'influències. Amb aquesta condemna, Matas es converteix en el quart expresident autonòmic i el segon exministre condemnat per la justícia.
El veredicte d'ahir és només la punta d'un iceberg judicial que ha de tenir assegut l'exdirigent del PP una bona temporada al banc dels acusats. Vint-i-sis causes, totes relacionades entre elles pel nexe comú del cas Palma Arena, algunes de les quals han estat arxivades per bé que la majoria continuen fent el seu procés i en alguns casos podrien comportar-li condemnes encara més dures. Jaume Matas ha de veure encara com el pes de la justícia li és aplicat amb més rigor i, a diferència del seu homòleg del país valencià, Francisco Camps, sense que el seu procés hagi estat amb la polèmica via del jurat. Al marge de les lectures polítiques partidistes que es puguin fer de la resolució, no hi ha dubte que aquesta sentència dóna credibilitat a un sistema de divisió de poders que no sempre resulta nítid, tot i que no caldria incórrer en l'error de situar el cas Matas en el terreny del càstig exemplar sinó, simplement, en el de l'ordinari funcionament del sistema judicial. Ni més, ni menys.
