La pregunta que volem
Un dels temes de conversa més recurrents i transversals d'aquests dies és el text de la pregunta de la consulta. Serà una pregunta clara que es podrà contestar sense dubtes ni confusions o serà una pregunta que, un cop contestada, no ens servirà per iniciar el procés?
Fa un any, les forces polítiques catalanes partidàries del dret d'autodeterminació, quan se'ls preguntava, deien que posar-se d'acord en el text de la pregunta no seria cap problema, consideraven que, fàcilment, arribarien a un acord. La realitat ens està demostrant que no és així.
És evident que no ens podem permetre una pregunta que afavoreixi interpretacions diverses, no pot ser que l'endemà de la consulta cada partit interpreti el resultat d'acord amb els seus interessos, això ja ens ha passat i no ho volem tornar a repetir. Estem parlant del País, d'aquest País que estem construint entre tots i la societat civil: sindicats, patronals i entitats hi tenim molt a dir, tenim dret a opinar i a ser escoltats.
Els partits polítics amb representació parlamentària són els nostres representants legals, els representants del poble de Catalunya, però no han de perdre de vista que els consensos i les majories canvien constantment. Cal saber interpretar aquests canvis i buscar consensos possibles, no consensos que afebleixin la voluntat majoritària, perquè en democràcia cal fer allò que millor representa la voluntat de la majoria.
La societat civil catalana no pot acceptar ni abaratiments ni dubtes sobre la pregunta, no podem acceptar cap consens que desvirtuï la resposta i que impossibiliti continuar el procés sobiranista. Aquest procés que ens ha costat tants anys i tant esforç, aquest procés que estava latent, però que va esclatar, de manera extraordinària, amb la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012 i que es va consolidar amb la Via Catalana del 2013.
Des de diversos mitjans de comunicació s'han fet propostes de preguntes i s'ha especulat sobre la conveniència o no d'incloure determinats mots en el tex de la pregunta. També ho han fet alguns partits polítics, però no tots, i en aquests moments és important que se sàpiga quina és la proposta de cadascun, perquè és una qüestió molt important per al País, i els ciutadans han de saber quina és la posició de cada partit.
L'Assemblea Nacional Catalana vol que la pregunta sigui clara, que es pugui contestar amb un sí o amb un no, tal com vam anunciar. També volem que sigui una pregunta unitària, ho hem defensat i ho defensem, però el preu de la unitat no ha ser intoxicar el procés; com més unitària millor, perquè la resposta també ho serà, però la unitat no ha de ser l'excusa per invalidar el procés, ni per alentir-lo o dilatar-lo.
La resposta a la consulta ha de permetre que, amb els resultats a la mà, el govern i el Parlament de Catalunya puguin decidir què han de fer: o bé continuar formant part de l'Estat espanyol o bé iniciar un procés de secessió, després ja es negociaran les condicions d'una cosa o de l'altra. Però el mandat democràtic ha de ser clar i no ho pot ser amb preguntes ambigües ni amb respostes amb branques.
Si els partits polítics partidaris de la consulta defensen el dret d'autodeterminació, per què no es pot preguntar si Catalunya ha de ser o no un estat independent? El dret a l'autodeterminació és decidir com volem organitzar-nos políticament, però el primer pas és decidir si volem o no ser un estat independent. I després, des de la sobirania plena, decidir com ens volem organitzar, com volem organitzar el nou estat.
S'ha dit moltes vegades, però és ara quan els partits han de demostrar que estan al servei del País i no dels seus interessos, esperem que ens ho demostrin proposant la pregunta que volem.
