“De sobte, ha sonat el soroll d'una bomba caient”
A les memòries de l'escriptor i historiador Ferran Soldevila, Al llarg de la meva vida, s'hi pot trobar una descripció, en forma de dietari, dels dies de guerra a Barcelona. I, en concret, té una entrada per al 31 de desembre del 1938 en què parla del bombardeig ocorregut. A dos quarts d'onze del matí van sonar les sirenes. En aquell moment, Soldevila (Barcelona, 1894-1971) es trobava a la seva cambra, a la ronda Universitat, precisament ben a prop d'on cauria algun dels projectils llançats per l'aviació feixista. “La gent, al carrer, mirava cap amunt. L'espectacle devia ésser palpitant”, va escriure. “Però, de sobte, ha sonat el soroll d'una bomba caient. L'expressió dels ulls i les boques que s'oferien al cel ha canviat de sobte. Molts s'han endinsat d'un bot a les entrades. La bomba seguia caient. La meva experiència em deia que, per caure al damunt, feia massa soroll i per caure a la vora, massa poc. De tota manera, l'esglai de la gent i el fet que miressin –quan miraven– força damunt d'ells, em feia dubtar.”
Aquest relat de l'autor de Les hores angleses, que va exercir de periodista de La Publicitat, dóna una idea de fins a quin punt les bombes havien esdevingut un element quotidià en la vida dels barcelonins. “He aixecat el matalàs per posar-m'hi a sota, però he pensat que les làmines del somier em feririen com ganivets. Embolicar-me en el matalàs, ni pensar-ho. Tenia massa coses damunt el llit. I la bomba seguia caient. He agafat els coixins i m'he tapat la cara i el pit [...]. A la fi, el seu soroll rodolant s'ha perdut enllà, sense que m'arribés el soroll de l'explosió.”
Tres dies després, Soldevila va acudir al pati de Dret de la Universitat de Barcelona, malmès per la bomba. “Algunes columnes i la paret estan clivellades per la metralla i pels trossos de llamborda. Per aquella banda, ni ajaient-se a terra no s'hauria pogut salvar ningú.” Acabada la guerra, Soldevila es va exiliar a França. Tornaria a Catalunya el 1943, on podria reprendre la seva activitat com a historiador.