Els Jocs de Putin

Els Jocs Olímpics d'hivern de Sotxi, que comencen d'aquí a cinc setmanes, pretenen ser una mostra del ressorgiment de Rússia com a gran potència després de la desintegració de la Unió Soviètica i sota el lideratge de Vladimir Putin. Tanmateix, aquest aparador del ressorgiment rus es veu amenaçat per un altre ressorgiment, el de la rebel·lió dels pobles caucàsics a l'entorn d'insurgents islàmics amb vincles amb Al-Qaida. L'amenaça als Jocs de Putin a Sotxi és el resultat d'un problema no resolt, el de la rebel·lió de Txetxènia, que els russos van intentar esclafar amb dues guerres, que s'havia mantingut latent amb atemptats per tota Rússia i que s'ha manifestat de nou amb dos atacs a la ciutat de Volgograd (l'antiga Stalingrad), a 400 quilòmetres de Sotxi. Els dos atacs –l'un a l'estació central de tren, que va fer 18 morts, i l'altre contra un troleibús, en el qual van morir 17 persones– han estat aparentment obra d'extremistes islàmics dirigits per un lluitador txetxè anomenat Doku Umarov, que el juliol de l'any passat va reaparèixer anunciant una campanya contra els Jocs de Sotxi. Umarov, conegut com al Bin Laden rus, diu que és el líder d'un autodenominat “Emirat del Caucas” contra la dominació russa, i figura des de fa temps en la llista del Departament d'Estat nord-americà, que ofereix una recompensa de cinc milions de dòlars per la seva captura.

Mentrestant, a Rússia, les autoritats temen que els dos atacs de Volgograd siguin el pròleg d'una campanya contra les xarxes de comunicació del país per estendre el caos i dificultar la celebració dels Jocs Olímpics. El govern de Putin intenta evitar-ho desplegant 75.000 soldats i policies a Sotxi, però tot i així la campanya terrorista pot constatar de cara al món la incapacitat per organitzar amb seguretat un esdeveniment de ressò planetari.