La llengua dels elefants
“Si un paquiderm identifica llengües humanes, no deu ser tan difícil per a un humà aprendre català”
Aprendre un idioma depèn de diversos factors. N'hi ha de més senzills, n'hi ha de més familiars respecte del propi i n'hi ha d'absolutament incomprensibles sense una immersió intensíssima i un estudi tenaç. Hi ha gent amb més facilitat que altres per adquirir el coneixement d'una nova parla i n'hi ha que són uns negats i que per més que s'esforcin no aconsegueixen passar de les beceroles. Fins i tot, diuen els experts, hi ha moments de la vida més propicis per fixar les nocions d'una llengua d'una manera més senzilla. Sembla ser que en la infantesa s'assimila millor un idioma nou que no pas quan es té una certa edat. També, per posar un darrer exemple, és més fàcil aprendre una llengua quan ja se'n sap més d'una o més de dues. Deu ser que el cervell ja hi està avesat i les neurones, entrenades.
El que no se sabia fins ara, en el terreny de la lingüística, és que els elefants són capaços de captar i diferenciar llengües humanes. Ho sosté un estudi de la universitat anglesa de Sussex publicat recentment. Té mèrit, això dels paquiderms. Perquè les llengües que són capaços de diferenciar estan molt allunyades ja no del seu idioma sinó de la seva capacitat de parlar.
Aquestes noves troballes de la ciència fan reflexionar i, reflexionant, reflexionant, no costa gaire que ens trontollin algunes certeses. El fet que els proboscidis puguin entendre d'alguna manera o, si més no, copsar el llenguatge humà no només ens fa repensar la creença que la humanitat és l'espècie més trempada del planeta sinó que ens obliga a concloure que una part d'aquesta humanitat es troba fins i tot per sota de la capacitat dels paquiderms africans. Si un elefant és capaç d'identificar la llengua d'un home, aquests senyors que ens obliguen a aprendre el castellà perquè es veu que en català no ens entenen, amb 300 anys podrien haver fet algun progrés de comprensió. Vinga, va, que no deu ser tan difícil.
