Mossegar-se la llengua al jutjat

Aquestes últimes setmanes hem anat explicant en aquest diari l'evolució d'un dels casos que té com a protagonista el senyor Fèlix Millet. És un tema important, tot i que a les xarxes ja es comenti irònicament que a aquest pas té més números d'entrar a la presó Carme Forcadell que Millet. Sigui com sigui, la rellevància de les acusacions que s'hi fan han relegat a la segona línia informativa un detall que no és pas menor relacionat amb el funcionament de l'administració judicial a casa nostra.

Resulta que totes les persones que han anat desfilant per la sala, des dels acusats fins als testimonis, han prestat declaració en castellà. El judici es fa a Catalunya. El tribunal, en aquest cas, entén perfectament el català, i, si no, seria el seu problema trobar un traductor. El fiscal, en aquest cas, no només entén el català sinó que és dels pocs que redacten els seus escrits en la llengua pròpia del país on treballa. Els advocats del senyor Millet són de Madrid. Ja està tot dit. Han declarat tècnics, han declarat polítics, polítics no pas de pa sucat amb oli sinó tot un alcalde de Barcelona, tot un exalcalde de Barcelona i tot un exconseller d'Economia. Tots han acotat el cap, amb més o menys reticències, davant la petició de canviar de llengua i han renunciat a la possibilitat legal de no fer-ho.

Hi tenen tot el dret. També tenen tot el dret d'omplir-se la boca en defensa de la immersió lingüística i l'escola en català. I reivindicar el català com a llengua pròpia del país i signar manifestos i fer discursos. Però la seva actitud pràctica és una mala lliçó per a una mainada que veient aquests exemples constata que aquest idioma que aprenen a l'escola no val la pena utilitzar-lo ni defensar-lo si els polítics importants hi renuncien a la mínima insinuació i es rendeixen davant els tribunals col·locant-se submisos el dogal psicològic de l'esclau que tants anys i tants esforços ha costat i encara costa d'arrencar.