Llibres d'autoajuda nacional
“Aquest Sant Jordi els llibres de temàtica sobiranista són moda”
En el mercat editorial els llibres d'autoajuda són considerats una font d'ingressos prou lucrativa. Entre altres coses, generen uns calerons que permeten als editors arriscar-se publicant obres mestres d'alguns autors que amb cara de restret, nas arrufat i posat de llaga a l'estómac consideren que els manuals de psicologia barata són literatura escombraria, subproductes indignes de figurar sobre paper, aliments per a lectors passavolants, una vergonya impresa que diu molt poc de la categoria intel·lectual del populatxo que s'intoxica amb assaig superficial en comptes de llegir-los a ells.
En els últims dos anys a Catalunya ha proliferat una subcategoria del llibre d'autoajuda. És el llibre d'autoajuda nacional, una variant col·lectiva que acompanya, excita i alimenta el món sobiranista. Si feu un cop d'ull trobareu una bona colla de títols, sovint escrits per periodistes de prestigi o per altres que busquen la notorietat afegint un llibre al seu currículum, amb la qual cosa l'autoajuda ho és tant per al lector com per a l'autor. N'hi ha que volen convèncer indecisos, n'hi ha que reporten per enèsima vegada les malvestats de l'Estat espanyol contra Catalunya; n'hi ha que són un exercici d'onanisme polític; n'hi ha de documentats; n'hi ha de prescindibles, n'hi ha d'il·legibles i n'hi ha de brillants. En fi, com en qualsevol altre gènere. És la moda que toca. No sé si se'n vendran gaires. Tampoc gosaria aventurar si els que siguin venuts seran llegits o passaran a engrossir la llarga llista de regals de Sant Jordi per a gent que no llegeix. Tant li fa. En la història del negoci editorial sempre hi ha hagut fenòmens que no han incidit necessàriament en l'increment de l'índex de lectura. Mirem-ho positivament i pensem que és molt millor que sigui moda el moment excitant que viu el país que no pas cinquanta ombres sexualment assedegades escrites a l'altra punta de món.
