A la tres
Serveis escolars a la comunitat
El Departament d'Ensenyament ha programat per al curs vinent una matèria obligatòria de serveis a la comunitat, que s'haurà de fer entre tercer i quart d'ESO. Unes hores que els alumnes hauran de destinar a fer accions socials com ara acompanyar gent gran o ajudar la mainada petita a fer deures. Els arguments que exposa la consellera Rigau per justificar el fet que els nois i noies adolescents hagin de conscienciar-se sobre els deures que tenen envers la societat que els envolta són irrebatibles, indiscutibles i irrefutables. Que aquesta conscienciació l'hagi de fer un poder públic destinat a ensenyar coneixements és una mica menys clar. Que s'hagin d'abocar esforços i temps destinat a la formació i l'aprenentatge a ensenyar allò que ja s'hauria de portar de casa, és una constatació d'un fracàs social davant el qual l'escola no pot actuar amb paternalisme perquè els poders no tenen fills, tenen ciutadans. No es pot negar que molts d'aquests estudiants que hagin de cuidar avis o ajudar a fer els deures a la mainada descobriran uns valors que ignoren gràcies a la iniciativa que va anunciar ahir la senyora Rigau. Es veu que en algunes proves pilot s'ha demostrat. Però no és menys cert que la millor manera que tindrien aquests nois i noies per educar-se en civisme solidari és ajudant habitualment els seus propis avis, o els seus germans petits, o col·laborar amb els seus pares en les tasques domèstiques i logístiques de les seves llars. Hi ha famílies on això ja passa. N'hi ha d'altres que prefereixen pujar petits insolidaris, individualistes, dèspotes i capriciosos incapaços d'assumir responsabilitats col·lectives.
En les famílies on s'educa (amb més o menys fortuna, ningú no és perfecte) els adolescents no necessiten aquesta assignatura. A les cases on els progenitors abdiquen dels fills l'assignatura, en tot cas, l'haurien de fer els pares. Temo que no hi hauria prou aules.