L'Àlex camina

He vist l'Àlex fent les primeres passes, lligat a un arnés i acompanyat per una fisioterapeuta. Una mica desconcertat i maldestre, encara, però amb la mirada viva i em penso que insinuant un somriure. Ja els en vaig parlar fa un temps. L'Àlex és un llagosterenc de tres anys afectat per una paràlisi cerebral derivada de problemes que van sorgir durant el part i en relació als quals hi ha un procés judicial obert. Arribarà el desenllaç i la determinació de responsabilitats però mentrestant, l'existència i els lligams afectius tiben i la seva família lluita per proporcionar-li qualitat de vida i per empènyer horitzons enllà les seves limitacions actuals. L'Àlex necessita classes de logopèdia, sessions de fisioteràpia, material ortopèdic, i ha calgut adaptar i condicionar l'habitatge i la furgoneta amb la qual el traslladen. I no cal estendre'ns sobre fins a quin punt la dedicació al fill ha limitat les activitats laborals dels pares en aquesta època tan dura, tan exigent. Ni sobre els costos de qualsevol acció judicial, ni tampoc sobre la naturalesa de les cobertures socials d'aquest país que amb crisi o sense, té ínfules de pròsper quan es plantegen obres públiques o promocions turístiques, però que és dels que té l'índex de despesa social més baix de la Unió Europea. Molt més baix del que li correspondria per la riquesa econòmica que conté. És en aquest context, en aquest món d'estretors, abandonament, portes tancades i respostes negatives que la Laura, germana de l'Àlex, va impulsar, amb només catorze anys, una campanya de venda de polseres per recaptar fons. La fotografia dels dos germans abraçant-se és present a pràcticament tots els establiments de la nostra població i els canells amb la polsera vermella sovintegen entre el veïnatge i molt més enllà. La campanya s'ha ampliat amb la venda de samarretes i davantals i s'han organitzat espectacles i la família ha notat l'escalf i la solidaritat de la comunitat en la qual viuen. Sovint és així; la societat col·lectivament és molt més solidària, es mostra molt més atenta amb qui ho necessita, és molt més partidària d'enfortir les cobertures socials i posseeix un concepte molt més afinat de la justícia, del que expressa el model social que han construït els que ens governen. Quan ens plantegem fer volar les esperances i exercir sobiranies, ho hauríem de tenir en compte. De moment, els pares de l'Àlex han creat una associació per defensar col·lectivament els interessos dels que viuen circumstàncies com les seves. Per esdevenir un interlocutor més legítim amb les administracions, per negociar avantatges amb els tractaments no emparats per la Seguretat Social, per compartir experiències i solucions o per oferir-se suport mutu. El nom de l'associació és Lluito Per Tu (www.lluitopertu.org). És la frase de la seva germana, el lema de la campanya promoguda per una vaileta admirable amb el poder que donen dues forces essencials: l'amor i el coratge.

És a dir, la motivació i la determinació amb les quals hauríem d'envestir totes les causes justes.