De set en set
Paraigua de protesta
El paraigua és un instrument molt útil, amb funcions fins i tot insospitades. En principi, serveix per protegir-se de la pluja o del sol, però també pot servir per resguardar-se dels gasos lacrimògens que les autoritats dispersen en cas d'aldarulls o protestes. Aquesta nova utilitat, que potser marcarà tendència, la hi van trobar els estudiants xinesos que es manifestaven a Hong Kong en demanda d'eleccions lliures i obertes a tots els candidats.
Aquest conflicte ens podria sonar molt. És, canviant totes les circumstàncies que vulgueu, el conflicte entre una llei inflexible i immobilista i la demanda democràtica de la societat. La llei de Hong Kong diu que els únics candidats que poden concórrer a les eleccions han de comptar amb el beneplàcit de Pequín, i els estudiants volien votar qui més els complagués.
De moment, la protesta ha estat bastant pacífica. El govern xinès sap que no pot exercir una repressió brutal com la que va aplicar a la revolta de la plaça Tiananmen de Pequín perquè Hong Kong és una mena d'aparador de la nova Xina i qualsevol acte de violència malmenaria seriosament la imatge mundial del país.
Mentre que les autoritats s'han avingut a unes falses negociacions amb els descontents, el moviment de protesta va perdent pistonada. Tot i així, la protesta de Hong Kong només és el primer episodi d'una llarga batalla. La Xina té desenes de ciutats tan grans o més que Hong Kong i és qüestió de temps que el moviment de reivindicació democràtica arreli i esclati amb força en altres indrets. Aquell dia, els manifestants de Hong Kong armats amb paraigües passaran a ser uns precursors. El règim autoritari de Pequín i les seves lleis s'esfondraran i la Xina haurà de fer front a un nou canvi revolucionari.