Divorci ucraïnès

A l'est d'Ucraïna hi ha molta gent a qui agradaria que el territori on viuen es digués Nova Rússia. Són aquests, els separatistes prorussos, els qui van guanyar les eleccions celebrades fa dues setmanes amb l'oposició del govern de Kíev i el beneplàcit més o menys directe de la Rússia de Vladímir Putin.

Mentrestant, a la zona continuen els combats entre l'exercit ucraïnès i els separatistes, i les informacions més recents parlen de l'entrada a Ucraïna oriental de contingents militars russos amb artilleria pesant i carros de combat. Com és lògic, Moscou s' ha apressat a desmentir aquestes informacions.

Aquest escenari confirma una hipòtesi que ja vam avançar fa unes setmanes en una altra d'aquestes cròniques, el divorci d'Ucraïna entre una part europeista i prooccidental que mira cap a Brussel·les, la Unió Europea i l'OTAN i una part oriental que vol mantenir els vincles amb Rússia i que mira cap al Kremlin com el seu protector.

La crisi ucraïnesa no és res més que la continuació de la guerra freda mil quilòmetres més cap a l'est. Es fa difícil pronosticar com pot acabar, perquè no hi ha cap dels bàndols implicats que estigui interessat en un conflicte violent. Els nord-americans volen mantenir la seva influència en un territori que fins fa uns mesos era part de Rússia, els europeus volen conservar el subministrament de gas rus a un preu raonable encara que això els costi pagar els deutes d'Ucraïna, i els russos no volen o no poden arriscar-se a una gran guerra o a una invasió llampec com la de Txecoslovàquia de l'any 1968.

Així doncs, enmig de propaganda i combats de baixa intensitat, arriba el moment de la política I el pacte, un pacte que deixi tothom més o menys satisfet i que consumi el que ja ha passat, el divorci d'Ucraïna.