De set en set
Muntanyencs
Catalunya és un país de muntanyencs i, probablement, al procés de la transició nacional que estem vivint li hauríem d'aplicar quelcom de lògica muntanyenca si volem fer el cim. Sabem que, almenys des de l'inici del segle XX amb la Mancomunitat de Catalunya i des del primer terç del mateix segle amb la Generalitat Republicana, hem dedicat un grapat d'anys, esforços i diners a preparar l'expedició. Sabem que des de mitjan segle XX, amb la clandestinitat i l'oposició al franquisme, i ja en el darrer terç del mateix segle, amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el desenvolupament de l'autonomia estatutària, hem muntat el camp base. Sabem que amb la manifestació Catalunya nou estat d'Europa (2012) vam muntar el camp base I. Sabem que amb la Via Catalana (2013) vam muntar el camp base II. Sabem que amb la V (2014) vam muntar el camp base III. I sabem que el 9-N vam fer un primer intent d'atacar el cim. Però les condicions meteorològiques eren desfavorables.
Ara, una setmana després, tornem a estar al camp base. Tot i el desig dels nostres expedicionaris de repetir l'atac al cim, hauran d'esperar que les condicions meteorològiques siguin favorables. Mentrestant han de recuperar forces i s'han d'aclimatar, encara que es faci llarg esperar. El fort vent, la neu i la visibilitat escassa els obliguen a ser prudents. Les previsions per als propers dies no assenyalen una millora del temps. La il·lusió, les ganes que tot acabi bé i la responsabilitat de saber que hi ha molta gent al darrere que els segueix i els dóna suport es nota en l'ànim dels nostres muntanyencs. Però no arriba l'esperat bon temps.
La decisió sobre l'atac definitiu al cim no es pot prendre precipitadament perquè hi ha molt a guanyar, però també molt a perdre. En cas d'aconseguir fer el cim, seria la primera vegada que ho farien els muntanyencs catalans. Si no, hauran de desistir de plantar la bandera estelada a la cota 2014. En aquests moments els expedicionaris discuteixen la via que seguiran per fer l'atac definitiu. I potser estudien una via alternativa.