“«America first»”

El retard en l'acceptació de la derrota desacredita Clinton i va començar a fer més passable el tràngol mundial de la victòria de Trump. Un altre error de Hillary. Va confirmar la necessitat de canvi polític que milers de nord-americans han avalat amb el canvi de vot cap als republicans a mitja dotzena d'estats que Trump ha recuperat, encara que fos agafant-se al clau rogent del populisme. Les presidencials nord-americanes són plenes de tradicions democràtiques, i felicitar immediatament el guanyador és tan important, o més, que el discurs del vencedor. És una tradició l'election day, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, o l'inauguration day del 20 de gener, el primer dia que president i vicepresident treballen ja a la Casa Blanca.

Un dels estats que han fet saltar la sorpresa és Pennsilvania, el bressol dels Estats Units. Els 56 “pares de la pàtria”, que diuen als EUA, hi van firmar la Declaració d'Independència a la ciutat més emblemàtica, Filadèlfia, i Thomas Jefferson va escriure-hi: “Els governants han de respectar els drets alienables del poble.” Tot i ser un il·lustrat d'influència europea, no qüestionava la capacitat decisòria del poble. En deia “republicanisme”. El poble, doncs, ha elegit Trump, per inversemblant o estrany que ens sembli a la resta del món, que no som ningú per dir als nord-americans si han triat bé o malament. Els pagesos d'Iowa o els obrers de Detroit escullen en funció dels seus interessos, i tal com els proposava Trump: “America first” (Amèrica primer), que és un dels seus lemes. Ni l'omnipresència d'Obama en campanya ha salvat Clinton.

Una altra cosa són les conseqüències de l'elecció que pagarà tot el planeta, en forma de proteccionisme econòmic als EUA, més canvi climàtic, enfrontament total amb el món àrab, bombardejos contra Estat Islàmic, més tràfic d'armes, que els estats on hi ha bases militars dels EUA se les hagin de pagar, aixecament de murs contra la immigració, reducció dels drets de gais i lesbianes, restriccions per practicar avortaments... i qui sap què més.