Els boscos de Disney

Fa uns dies vaig veure per casualitat que s'havia començat una recollida de signatures a la xarxa demanant que s'aturessin les batudes de senglars a Collserola. A dia d'avui aquesta campanya ja té més de 6.000 suports, la qual cosa és bastant preocupant si tenim en compte que a Catalunya hi ha una superpoblació d'aquesta espècie que bé es deu haver de controlar d'alguna manera. Qui sap si és l'abús de la lectura de faules o la manca de contacte amb la natura el que fa que s'arribi a idealitzar els animalons i el bosc, però el que és cert és que una abundància excessiva de senglars suposa la destrucció de conreus, accidents de trànsit i, fins i tot, atacs a les persones. És, per tant, una plaga, i sorprèn la diferència de sedassos pel que fa a l'extermini de les plagues: no veig que hi hagi campanyes per demanar posar fi a la desratització o l'extermini dels tèrmits. Em ve al cap un comentari que em va fer en Martí Boada, reconegudíssim ambientòleg i geògraf, sobre una situació bastant semblant que jo també he viscut. En algunes zones de la Selva i el Baix Montseny hi proliferen les plantacions de pollancres, perfectament arrenglerats, plantats expressament per treure un rendiment de la fusta. Quan es tala una d'aquestes plantacions, diu Boada, sempre apareixen els comentaris sobre la destrucció de la natura i la desforestació per part dels hipersensibles. Uns hipersensibles que no fan els mateixos escarafalls quan els pagesos cullen els enciams, que és un procés comparable a l'anteriorment esmentat. Però és que, més enllà de les plantacions, a Catalunya hi ha el doble de bosc que fa cent anys, amb una major densitat i amb un excés de sotabosc, tot plegat a causa de la substitució de la llenya i el carbó pels combustibles fòssils. Algunes de les conseqüències d'aquesta realitat són un major perill d'incendi i més sequera, però això no traspassa la bombolla de la idealització que presenta el món rural com una pel·lícula de Disney.