la crònica
A propòsit del jutge Vidal
1Som en els últims trams del camí. El xoc institucional s'acosta. Tot el que passa a Catalunya o a Espanya és aprofitat a favor o en contra pels uns i pels altres. No hi ha un dia de treva. Les màquines dels dos trens van a tota potència. Impossible parar. Algun tren canviarà de via?
2En aquestes circumstàncies surten a la llum les declaracions del jutge Santi Vidal. De tot el que ha dit només és reprovable quan afirma: “El govern de la Generalitat té totes les vostres dades fiscals. Això és il·legal perquè estan protegides per la llei de base de dades del govern espanyol. Però de simples no ho som, perquè sabem que no ens les facilitaran de forma voluntària.”
3Els responsables de la Generalitat i d'ERC asseguren que el govern no ha comès cap irregularitat. Que les dades que tenen són plenament legals. Per tant, el que va dir en aquest sentit el Sr. Vidal no respon a la realitat.
4Moltes de les coses que Santi Vidal diu en les seves conferències: “Que tenim dos països no europeus que ens ajudaran econòmicament, que diferents estats ens reconeixeran quan declarem la independència, que s'han establert contactes amb diferents països i institucions mundials perquè avalin la nova república, que es prepara l'agència catalana d'intel·ligència...” Totes aquestes afirmacions no sé si són reals i verídiques o no, però molts esperem i desitgem que la Generalitat de Catalunya i els seus consellers treballin de forma discreta, però decidida, per assegurar que si en el referèndum guanya el sí, estiguem preparats tant jurídicament, com econòmicament i socialment per esdevenir membres de la comunitat europea i mundial. És molt probable que aquestes afirmacions del jutge Vidal, siguin bàsicament l'expressió d'un desig.
5En vista de l'enrenou que les seves declaracions provoquen, dimiteix de senador. Diu que ho fa per no obstaculitzar el procés cap a la independència. És de lloar la rapidesa de la seva dimissió. Contrasta obertament amb l'actitud d'altres polítics de les espanyes. Aquells que utilitzen la fiscalia i la policia en contra dels polítics independentistes (el ministre Fernández Díaz) no només no dimiteixen, sinó que el seu partit ( PP) els promociona a president d'una comissió parlamentària. Per cert, la querella que es va posar per la conversa del ministre amb el cap de l'oficina antifrau ha estat arxivada. Quina casualitat!!!
6Avui, 10 de febrer, hem sabut que un jutjat de Barcelona ha acceptat a tràmit la querella contra Santi Vidal. Quina casualitat!!! En aquests moments sento pena pels espanyols de bona fe (que són molts i molts) per haver de suportar uns dirigents polítics i una fiscalia tan vergonyosament impresentables. Dic que sento pena, perquè nosaltres, els catalans, ja estem en la recta final per separar-nos de tanta incompetència, arrogància, corrupció, mentides i incompliments.
