“Se t’ha acabat el futbol”

Se’ns en riuen davant dels nassos. És lamentable, deplorable, trist, esperpèntic i tots els adjectius que vostès hi vulguin afegir. I el més indignant de tot és que no passa res; no passa mai res. I saben per què no passa mai res? Perquè fins i tot nosaltres mateixos a vegades, amb la síndrome d’Estocolm que portem a sobre, ho considerem una anècdota. I no ho és; no és cap anècdota. És categoria. I més quan acabes sabent que no es tracta d’un cas aïllat. Ni d’un ni de dos ni de tres. De què els parlo? Del que va passar dissabte a l’estadi Vicente Calderón de Madrid, on el Barça jugava la copa del rei. La policia no només va impedir a alguns aficionats que entressin al camp amb estelades (ja em diran per què) sinó que en alguns casos, i amb un to fatxenda, van impedir també l’accés a l’estadi a aficionats que duien una estelada. Els van deixar fora! Diumenge alguns mitjans n’explicaven un cas. Dilluns un altre. I es veu que n’hi ha més. El seus relats són ben simples: sense cap motiu ni explicació aparent, se’ls acosta un agent de policia i no només els fa deixar l’estelada en una paperera propera sinó que els requisa l’entrada. “Per a tu avui no hi ha futbol”, li diuen a un. I en un altre cas, en què l’aficionat gosa dur-los la contrària recordant-los que dur una estelada al camp no és cap delicte, el jove en qüestió no només es va quedar sense partit (“se t’ha acabat el futbol”, li van dir) sinó que acabarà denunciat per desacatament a l’autoritat. I ara pensin en allò que els deia. Segur que s’han de considerar anècdotes, aquests casos? A mi em sembla que no. Que unes quantes anècdotes una rere l’altra, i ja en són unes quantes, en aquest i d’altres partits, configuren un patró. I contra això ens hauríem de rebel·lar. Què faria, vostè, si li passés això? Oi que no ho trobaria una anècdota? I que exigiria a Fiscalia que actués, que identifiqués els agents responsables d’aquesta actuació? Jo voldria veure la Fiscalia, el ministre o la delegada del govern a Madrid anunciant que prendran mesures i que ho investigaran. Han sentit res? Prou feina té ella amb els jutjats, és clar. Però és indignant. Quatre dies després, tots plegats acabarem considerant els fets anecdòtics. Però no ho són.