A la tres
Facin el sord
Ho escrivia diumenge i ho tornaré a repetir avui: la reacció del govern i de la societat catalana amb relació als atemptats de la setmana passada ha estat una reacció d’estat, digui el que digui algun tertulià. Els elogis a la transparència informativa, a la rapidesa en la reacció, a la solidaritat mostrada pels ciutadans i a l’actuació policial es poden llegir a hores d’ara fins i tot a la premsa europea. Era el que tocava. I és el que toca continuar fent els pròxims dies. Per això és important fer el sord davant determinades provocacions. No caiguin, si us plau, en la temptació de respondre a segons quins comentaris. Perquè són provocacions. Dilluns uns periodistes van protestar iradament perquè el conseller Forn va fer, com és habitual a Catalunya, la primera part de la seva roda de premsa en català (per respondre després, com sempre, a totes les preguntes que calgués en castellà). Fins i tot un d’ells va marxar, visiblement molest, perquè no l’atenien en castellà quan ell volia. No passa res. No caiguin en la provocació. Diumenge, en el programa de Tele 5 Mad in Spain, el presentador Jordi González va carregar durament, molt durament, també contra Forn perquè va dir que en l’atemptat hi havia víctimes catalanes i espanyoles. No passa res. Perquè González, en canvi, no es va pas queixar que la presidenta andalusa, Susana Díaz, mostrés en una piulada el seu dolor per la mort d’un ciutadà andalús (no va pas dir espanyol). No passa res. No passa res si el cardenal Omella ens té el respecte que ens té i fa tota la missa en castellà. No passa res quan els Bassets de torn escriuen el que escriuen. I no passa res quan ahir La Gaceta, del grup Intereconomía, va tenir els sants dallonses de titular que “Younes Abouyaaqoub era voluntari per al referèndum independentista de l’1-O”. Jo, de l’ANC, no els hauria ni respost. Perquè en el fons es retraten ells mateixos. Creguin-me. Facin el sord. Ni cas. No caiguin en la temptació. Justament forma part d’aquesta resposta d’estat que estem tenint ignorar segons què i segons qui. Ara, de full de ruta, només n’hi ha un. Estar al costat de les víctimes i donar suport a la comunitat musulmana, que és l’altra víctima de l’atemptat.