A la tres
L’embolic
Ja és ben curiós, que un bon dia vulguis fer de Wikileaks publicant informacions confidencials i al cap de res sigui el mateix Julian Assange qui t’acabi demanant la dimissió. Assange, ahir, va ser tan contundent carregant contra la informació d’El Periódico com ho van ser el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. En resum, que El Periódico deia ahir (tornava a dir, de fet) que la policia catalana havia estat alertada per la CIA d’un possible atemptat a les Rambles; i al cap de res Interior i els Mossos ho van negar (ho van tornar a negar, de fet, per quart cop) rotundament. “Per què hem de donar credibilitat a aquestes informacions i no als Mossos?”, es preguntava ahir el major Trapero. I hi afegia: “Qui els l’ha dictat (curiós, que fes servir el verb dictar, i no pas explicar), aquesta informació?” Saben què em passa, a mi? Que soc gat escaldat. Com que en temps de guerra bruta i clavegueres ja he vist en més d’una ocasió com grans portades sobre comptes milionaris a Suïssa es desmuntaven dies més tard, m’he tornat malfiat. A hores d’ara, l’únic que sembla contrastat és que entre els centenars d’alertes que els Mossos reben al llarg de l’any, el 25 de maig passat, efectivament, en van tenir una que els parlava de les Rambles. Però que ni era creïble ni venia de la CIA. No la van trobar creïble ni ells ni l’Estat, a qui van informar. I, és clar, el més important: sembla clar que aquest avís no té cap relació amb el que va acabar passant fa quinze dies. Doncs ara vostès posin tot això en una coctelera i ho sacsegin. Saben què en surt? Un embolica que fa fort extraordinari. Un embolic tan gran que al cap de res saber la veritat i qui tenia raó ja va passar a ser un fet menor, perquè l’avís de la CIA i la incompetència dels Mossos (es veu que per culpa del procés independentista) es donaven per fets en un munt de ràdios i televisions del país (del país veí, vull dir), on els tertulians i periodistes (preparin-se de cara als propers dies) hi sucaven pa. Potser és que simplement es tractava d’això. Perquè, amic Mauri, en aquest país (i al país veí) la mentida periodística també surt molt barata.