Por del debat

El ritme frenètic d’aquests dies fa complicat fer una anàlisi acurada d’escenaris que canvien en hores o minuts i en què cada dia veiem exemples d’una realitat que sempre supera la ficció: guàrdies civils regirant cotxes a les portes d’una impremta, amenaces publicades amb noms i cognoms al BOE, diputats d’esquerres aplaudits pels hereus del franquisme...

La setmana passada va marcar un punt de no retorn des del Parlament de Catalunya. I si una cosa ha tornat a quedar clara és que els defensors de l’statu quo (PP, Cs, PSC i els seguidors de Coscubiela i Rabell) tenen un greu problema. En aquest sentit, van ser molt encertades les paraules de la Marta Rovira, portaveu de JxS quan, adreçant-se a les bancades d’una oposició entregada al filibusterisme més barat, els va criticar la seva manca d’arguments polítics i la seva por del debat.

I aquesta és la clau. Després de dos anys en què, des de la majoria independentista s’han fet mans i mànigues per arrossegar les forces obstruccionistes cap a espais per debatre-hi el futur de Catalunya, en forma de ponències conjuntes o comissions d’estudis, les llargues sessions de la setmana passada al Parlament han despullat una oposició mancada de propostes per als ciutadans d’aquest país. És una oposició que ha continuat actuant amb la mateixa sordesa que les seves forces matrius a Madrid quan, després de respondre amb un cop de porta les 18 peticions diferents que des de casa nostra s’han fet arribar per posar remei als problemes actuals entre Catalunya i Espanya, ara es queixen de les presses i de la manca de diàleg de les forces independentistes.

La millor resposta que pot donar la societat catalana és tornar a inundar avui els carrers de Barcelona amb una riuada de gent que marqui el camí cap a l’1 d’octubre; cap al dia en què els ciutadans d’aquest país –els del sí i els de no– hem d’omplir les urnes per la llibertat i contra les amenaces, les clavegueres de l’Estat i la democràcia de baixa intensitat on se’ns vol obligar a viure.