Dos mesos?

La frase, extreta de la carta que el president Puigdemont va enviar aquest dilluns al president Rajoy no pot ser més clara: “La nostra proposta de diàleg és sincera i honesta. Per tot això, durant els dos mesos vinents el nostre principal objectiu és instar-lo a dialogar.” Li ho va dir clar i català. De fet, clar i castellà, perquè s’entengués. Però Rajoy, no ens enganyem, en la seva resposta a Puigdemont, també va ser clar com la llum del dia: “No resulten creïbles les seves crides al diàleg en nom del conjunt de Catalunya.” Lluny de considerar-ho una oportunitat per obrir un diàleg, La Moncloa va considerar la resposta de Puigdemont un altre engany, inadmissible diuen, i la prova més clara que cal aplicar-nos el 155. I no s’enganyin, ens l’aplicaran a tots. Perquè quan Montoro decideix tancar l’aixeta a la recerca, als programes culturals i als d’agricultura i medi ambient, entre molt d’altres, les conseqüències les rebem tots, siguem independentistes, unionistes o, simplement, ciutadans, que és el que som tots. Si Puigdemont demà no rectifica (no sé què carai ha de rectificar, veient com va anar el ple del Parlament de dimarts passat), diu Rajoy que el president català serà “l’únic responsable” del que passi a partir d’ara. I jo em pregunto: però qui carai l’engegarà, aquest famós 155? Puigdemont? O Rajoy, Sánchez i Rivera? Si demà el trio aquest pacta el 155, i si ara ja tenim els dos Jordis a presó, ara la pregunta és què passa amb aquests dos mesos. Puigdemont, quan va mig proclamar la independència i la va suspendre va parlar d’“unes setmanes”. Dilluns va concretar que “unes setmanes” eren dos mesos. Però això, suposo, en condicions normals. Avui publiquem una entrevista amb el vicepresident del govern, Oriol Junqueras (una entrevista que els recomano i que avui poden tornar a veure íntegra a El Punt Avui Televisió, a les 13.00 h), en què el titular és molt explícit: “Els dos mesos són inviables en un context de repressió.” Puigdemont ha donat dos mesos de marge. A Rajoy, sembla, se li fan massa llargs. És més que probable que amb les seves decisions contribueixi a escurçar aquest temps i tot plegat s’acceleri. Mariano Rajoy i la CUP, doncs, qui ho havia de dir, finalment s’han posat d’acord en alguna cosa.