L’autocensura

Avostès els podria semblar que és una simple anècdota, però no ho és. Em refereixo al capítol aquest del cap de setmana d’Expoclick Amposta, en què els organitzadors van optar per retirar de l’exposició una maqueta (feta a base de clicks, dels famosos clicks de Playmobil que tots coneixem) que representava una manifestació contra l’empresonament dels consellers. A l’exposició, que ocupava tres mil metres quadrats del pavelló firal d’Amposta, hi havia, suposo, allò que hi sol haver en aquestes exposicions: un diorama amb clicks pirates, un amb escenes medievals, un amb escenes hospitalàries... Si vostès saben què és un click de Playmobil (a Espanya inicialment se’n deien de Famobil), sabran que d’aquests ninotets de plàstic n’hi ha de tot tipus: soldats, policies, metges, turistes, cuiners, astronautes, indis, submarinistes... Doncs això, que a base de centenars de clicks, a l’Expoclik exposaven maquetes amb diferents escenes. I una d’elles, la que els comentava: la d’uns manifestants reclamant la llibertat dels presos polítics. Doncs això, davant les crítiques que des dels digitals El Español i Libertad digital es feien a aquest diorama (en resum, que s’estava adoctrinant els nens donant-los la versió “separatista”), els organitzadors van optar per retirar aquesta escena. Una anècdota? A mi em sembla que no. Amb tot el respecte per aquells qui van prendre la decisió, que sàpiguen que això és el que volen, que caiguem en el seu parany. I que l’excés de prudència acabi fent funcions d’autocensura. I el dia que això passi, senyors meus, és que ja ens han segrestat fins i tot les idees. Perquè, què farem si ara continuen amb la campanya aquesta que a les escoles s’adoctrinen els nens? Retirar els llibres de text perquè no sé què. Quin problema hi havia amb un diorama que representa una manifestació, que és el que està passant en aquest país un dia sí un dia també? I quin problema hi ha a parlar-ne a l’escola? O és que als alumnes no se’ls ha de dotar de capacitat d’anàlisi i de crítica? Se’n diu ensenyar, no pas adoctrinar. I si ens ho creiem, si caiem en el seu parany, si ens autosegrestem mentalment, hem begut oli. I ja no els caldrà prohibir-nos que pensem d’una determinada manera. Ja ens haurem autocensurat nosaltres mateixos.