Emprenyats

Aquest dissabte milers i milers de valencians es manifestaran al cap i casal reclamant un finançament just. Tot està preparat per a que siga la més gran i massiva de les manifestacions que s’hagen vist fins ara a València. Tots els partits excepte la dreta extrema i l’extrema dreta hi participaran així com una enorme quantitat d’associacions de tot tipus, des de sindicats a patronals, des de grups culturals a col·lectius professionals.

Els lectors del Principat es poden imaginar això com la manifestació dels valencians emprenyats. Si fan el símil amb aquella època en què el Principat estava enfurismat però encara no sabia què fer es trobaran dissabte als carrers de València.

La situació al País Valencià, però, és encara més injusta i desproporcionada que la que tenia en el seu moment el Principat. Hi ha una dada esfereïdora. De totes les comunitats autònomes de l’Estat espanyol n’hi ha només una que, atenent a l’encreuament del saldo fiscal amb el PIB per càpita, és a la vegada pobra i contribuïdora a les arques de l’Estat. Efectivament el País Valencià. Tant el Principat, la república catalana, com les Illes queien o cauen en la part de riques i contribuïdores. De pobra i contribuïdora només n’hi ha una: el País Valencià.

El contrast pel que fa a la inversió és tan greu, a més, que situa el País Valencià literalment a la cua de les inversions territorialitzades de l’Estat espanyol. Arriben 119 euros per habitant, menys que a cap altre lloc. Ho poden comparar amb els 155 del Principat i els 129 de les Illes però farien bé de comparar-ho amb els escandalosos 405 de Castella i Lleó o 344 de Cantàbria. Per exemple.

En qualsevol cas el que resulta interessant de comprovar, i es veurà dissabte, és que els valencians comencen a entendre que ser espanyols els resulta molt car. I això, vist amb perspectiva històrica, és un canvi que promet.