A la tres
Hiperventilats
Ahir, els consellers Josep Rull i Jordi Turull van presentar a l’Audiencia Nacional (l’Audiencia Nacional espanyola, s’entén, que nosaltres encara no en tenim) els seus respectius recursos d’apel·lació contra l’ordre de presó incondicional que estan complint. I ja hi vàrem tornar a ser. Deu minuts després que es fes públic que en el seu recurs els dos consellers han dit que acaten l’article 155, a les xarxes (que fàcil que és, això d’opinar a les xarxes) ja vaig veure-hi qui els deixava com un drap brut. Com ho van fer dies enrere quan la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, feia el mateix davant del Suprem. Em comença a cansar, a mi, aquesta hiperventilació constant. A mi em sembla tan bèstia que mig govern sigui a la presó (i que l’altre mig sigui a l’exili) que em sembla bé qualsevol estratègia que els permeti tornar o sortir-ne. Perquè ells ja han fet la feina que havien de fer. I el que ara els toca és defensar-se, i defensar-se en les millors condicions. I ser a la presó no és pas estar precisament en les millors condicions. I més quan hi són d’una manera injusta. Perquè no poden reiterar cap suposat delicte (que se sàpiga no hi ha cap conseller, ni a dins ni a fora, que estigui en condicions de donar ordres als seus departaments), perquè tenen un arrelament familiar clar i perquè si els volen impedir marxar bé que els poden retenir els passaports. Vaig entendre que Forcadell utilitzés l’acatament de l’article 155 com a estratègia de defensa i ho entenc en el cas d’aquests dos consellers. Com ho entendria de tota la resta. La primera obligació del que està a la presó és sortir-ne, des del meu punt de vista. I a mi, i no sé si a vostès, no em calen més màrtirs del compte; i és clar (com ho demostren els consellers a l’exili) que es pot fer més feina des de fora que des de dins. Però vaja, aquesta és la meva opinió. Respectant la d’aquells consellers que pensen justament el contrari, i que estan convençuts que ser a la presó és la millor manera de cridar l’atenció internacional. Tenen raó tots. I crec que hem de fer un esforç d’entendre’ls a tots, prenguin la decisió que prenguin. Donar-los lliçons, o tractar-los de traïdors em sembla un insult. És massa fàcil hiperventilar-se quan la situació la passen els altres.