De set en set
Passar comptes
Ada Colau ha declarat que vol que els consellers empresonats surtin en llibertat, entre altres motius, per “passar comptes amb ells”. “Que estiguin a la presó no els fa intocables”, ha reblat l’alcaldessa.
“Haver estat torturat no vol dir que vostè escrigui bé”, va etzibar George Bernard Shaw a un escriptor perseguit. “Amb bons sentiments es fa mala literatura”, va dir André Gide. Estic d’acord amb Colau, Shaw i Gide. Però sospito que descuiden el sentit capiculat de les seves sentències: no haver estat torturat tampoc no garanteix que siguis bon escriptor (Shaw); ¿quanta userda literària ens hem hagut d’empassar en nom del mal redemptor i d’un nihilisme “sense concessions” (Gide)?; que Colau vulgui passar comptes amb els que estan a la presó, no vol dir que ella no mereixi que els empresonats i els altres no hàgim de passar comptes també amb ella.
Passar comptes. 10 presos. 5 polítics a l’exili. El Govern, destituït. 700 alcaldes demandats. 1.000 ferits. Capítols de xenofòbia. Professors imputats. Ràtzies feixistes avalades. Mitjans de comunicació vigilats. Cada dia més ciutadans citats a declarar. Tens raó, Bernard Shaw: aquesta persecució no atorga la raó als perseguits. Però sí que té la virtut d’explicar qui és que en aquests moments pot estar vivint sense un policia que l’apunti o un Estat que l’assetgi. Cal també passar comptes amb els que no passen comptes amb el totalitarisme, amb els que pretenen donar aire de normalitat a aquest règim, amb els que surfegen sobre l’onada del 155, amb els que practiquen una equidistància abjecta que iguala víctimes i botxins. Amb els que esperen passar comptes amb uns consellers que, si surten de la presó, continuaran estant indefensos, sense drets ni garanties, entre altres coses perquè ningú no gosa dir el nom de la cosa.