A la tres
El replà
Jo no sé si els partits independentistes aquests darrers mesos han pecat d’ingenuïtat (perquè és ser una mica ingenus pensar que l’Estat no aniria a totes) o si, simplement, el que ha passat és que, més enllà de l’1 d’octubre, no hi havia res preparat. En tot cas, dubto que serveixin de res cap de les dues estratègies que sembla que s’hagin posat en marxa: ni la d’anar fent tot el dia un mea culpa constant sobre el que no es va fer bé, ni la d’anar explicant a tort i a dret que l’Estat amenaçava amb morts i ferits. Francament, a mi em té perplex, aquest debat. Com em comença a tenir perplex tot el debat aquest de la unilateralitat i la bilateralitat. Com que ara Junts per Catalunya i ERC parlen d’assolir una negociació bilateral amb l’Estat i la UE i tothom s’escandalitza (o ridiculitza, si són de Madrid), jo em pregunto: i que no la pretenia fins ara, la negociació bilateral? Que no va estar dient Puigdemont, fins al darrer minut, que acceptaria qualsevol oferta de diàleg? I que estava disposat a aturar el rellotge quan fos si a Madrid algú s’asseia a la taula a negociar? No era, això, un intent d’assolir una negociació bilateral? Ho dic perquè ara, amb tanta literatura programàtica, semblarà que descobrim la sopa d’all. I el que hem descobert, senyors meus (i senyores meves), és tan simple com que no era tan fàcil, que anàvem massa de pressa i que estàvem poc preparats. I probablement poc cohesionats i curts de vots. Tan simple com això. Per tant, quan sentin a dir que hem de “tornar a la bilateralitat” o que hem de “repensar l’estratègia”, per dir dues expressions que he sentit molt aquests darrers dies, pensin que tot plegat els estan dient una cosa: hem de quedar-nos un temps en aquest replà de l’escala. Nosaltres anem passant, però probablement més a poc a poc del que ens pensàvem. Agafar aire, vaja, per tornar-hi. I, sobretot, fent que les properes eleccions del 21-D serveixin per recuperar les nostres institucions (i posats a fer, els nostres empresonats i exiliats). Perquè si guanyen els del 155, el replà no servirà de res. Haurem caigut daltabaix de l’escala.