No s’enganyin

Correm el perill, amb tanta eufòria com es viu en el sector independentista per la possible excarceració, avui, dels consellers del govern empresonats, que tots plegats ho vivim, quan passi, si passa, com una victòria. No s’enganyin. Si els consellers del govern i els Jordis surten avui de la presó, que és el que tots vostès i jo volem, ens n’alegrarem molt, moltíssim; però no serà una victòria, serà un acte de justícia. Perquè a la presó no hi havien d’estar ni un sol dia. I perquè quan surtin no sortiran perquè s’hagi arxivat el cas, ni perquè el jutge consideri que no hi ha cap indici de delicte; ens ho vendran com un acte de generositat, perquè veiem tots plegats (i perquè ho vegi Europa i algun jutge a Bèlgica) com de magnànima i justa és la justícia espanyola. I el que hauria de veure Europa, i el que hauríem de recordar avui tots plegats, és que la justícia espanyola (com es deia aquell, Pedro Pacheco?) està acusant encara ara el govern de Catalunya (i els presidents de dues entitats sobiranistes) de delictes que els poden suposar trenta anys a la presó per haver intentat complir un programa electoral que ningú va prohibir. No pretenc pas posar aigua al vi, només faltaria. I quan avui els excarcerin a tots (no em passa pel cap una altra possibilitat) hem de fer una festa i celebrar-ho. Però no s’enganyin; les seves causes continuen vives i l’article 155 funciona a ple rendiment. Que no ho veuen, que ens han prohibit fins i tot el color groc? On s’és vist una estupidesa com aquesta? Hi ha mig govern a l’exili, a l’anterior govern el Tribunal de Comptes vol passar-li una factura de 6 milions d’euros, la normalitat a l’administració catalana és un miratge, i això que està passant amb Sixena o amb l’Agència Tributària i els festivals culturals és un simple aperitiu. Ens estan passant el ribot. Sortir de la presó no és una victòria perquè no hi havien d’haver entrat mai. Sortir-ne era la seva primera obligació, dient-los avui, si cal, el que volen sentir. Però en sortiran perseguits. I de la mateixa manera que ens han prohibit el groc, els voldran prohibir el que pensin o diguin des d’ara. Per això la victòria és una altra cosa.